El llibre recull la tesi doctoral que ha fet Jordi Salvador al Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV. Publicat per l'Editorial Proa, i amb pròleg de Txiki Beguiristain, aquest és el primer estudi antropològic seriós fet per a entendre què és el Barça. El futbol ha esdevingut, en les darreres dècades, un espectacle total. A més d’un espectacle plàsticament bonic i una vàlvula d’escapament dels problemes quotidians, el futbol s’ha convertit en una expressió complexa i ambigua d’identitat col·lectiva. Juntament amb vuit o deu equips més d’arreu del món, el Barça ha traspassat els límits d’un club de futbol per a esdevenir un emblema col·lectiu, que condensa i representa tot un conglomerat simbòlic, un marc que reclamava l’atenció d’una mirada antropològica. Jordi Salvador s’ha submergit en la litúrgia civil dels partits del Barça i, entre molts altres fenòmens, ha comprovat que els crits de suport a l’equip, o contra l’àrbitre, tenen molts accents: catalans de tot arreu, murcians, andalusos, gallecs i, sovint, llatinoamericans, magrebins, japonesos... Ser culer no resol el problema de la immigració que pateix el país, però crea unes complicitats socials que aplanen el camí. Ara bé: com s’interrelaciona aquest fet amb el catalanisme inherent al club? És factible ser del Barça i no sentir una intensa pulsió antimadridista? I aquest sentiment, quina base històrica té i quina de mite? Aquest són alguns dels interrogants oberts amb l’estudi.
01 de gener 1989
Futbol, metàfora d'una guerra freda
El llibre recull la tesi doctoral que ha fet Jordi Salvador al Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV. Publicat per l'Editorial Proa, i amb pròleg de Txiki Beguiristain, aquest és el primer estudi antropològic seriós fet per a entendre què és el Barça. El futbol ha esdevingut, en les darreres dècades, un espectacle total. A més d’un espectacle plàsticament bonic i una vàlvula d’escapament dels problemes quotidians, el futbol s’ha convertit en una expressió complexa i ambigua d’identitat col·lectiva. Juntament amb vuit o deu equips més d’arreu del món, el Barça ha traspassat els límits d’un club de futbol per a esdevenir un emblema col·lectiu, que condensa i representa tot un conglomerat simbòlic, un marc que reclamava l’atenció d’una mirada antropològica. Jordi Salvador s’ha submergit en la litúrgia civil dels partits del Barça i, entre molts altres fenòmens, ha comprovat que els crits de suport a l’equip, o contra l’àrbitre, tenen molts accents: catalans de tot arreu, murcians, andalusos, gallecs i, sovint, llatinoamericans, magrebins, japonesos... Ser culer no resol el problema de la immigració que pateix el país, però crea unes complicitats socials que aplanen el camí. Ara bé: com s’interrelaciona aquest fet amb el catalanisme inherent al club? És factible ser del Barça i no sentir una intensa pulsió antimadridista? I aquest sentiment, quina base històrica té i quina de mite? Aquest són alguns dels interrogants oberts amb l’estudi.