El 7 de maig de 1994, el Barça jugava contra el Real Madrid en la penúltima jornada de la lliga. Juntament amb els Unibarçataris, vam organitzar un autocar amb la intenció d’animar a l’equip, ja que la victòria era vital per aconseguir la lliga (la següent jornada va ser la del famós penalti aturat al Deportivo). Però una vegada a Madrid, un representant del club blanc va impedir l’entrada a la gent del nostre autocar, juntament amb un altre dels Boixos, per ordre del president Ramón Mendoza, per “provocadores, exaltados, vocingleros y sospechosos”. Tot i que els dos autocars vam ser aturats dues vegades per la policia, a 100km i 50km del Bernabeu per a comprovar si tothom tenia la seva entrada, a l’arribar a l’estadi, la directiva merengue ens va prohibir l’accés. Llavors la mateixa policia ens va acompanyar fins una àrea de servei d’Alcala de Henares i allà vam poder veure el partit i gaudir de la victòria culé (0-1 amb gol d’Amor). Cal dir que el principal motiu per no deixar-nos entrar va ser una venjança del club blanc, ja que en la temporada abans el Barça va prohibir l’accés al Nou Camp als Ultras Sur. La diferència però, és que ells es van desplaçar sense entrades i en canvi, nosaltres en teniem. A més, els madridisme estava rabiòs perquè aquella mateixa temporada els havíem guanyat per 5 a 0!. La nostra resposta a la prohibició es va traduir en una denúncia al Real Madrid i una reclamació de 12 milions de les antigues pessetes (72.122€) per danys i perjudicis. Dos anys després es va realitzar el judici, però el jutge la va desestimar i va donar la raó al Madrid.
