18 de juny 2001

2000/01 FCB vs Valencia CF (3-2)

18 de juny de 2001, el Barça jugava el seu darrer partit de lliga. Estava en joc la classificació blaugrana per jugar competició europea. Sols valia guanyar, ja que un empat o una derrota, deixaria sense jugar a Europa al Barça per primera vegada en la seva història. I el Barça és l’únic equip que cada any ha jugat una competició internacional europea...Primer va marcar el Barça, el València va empatar i novament es van repetir els gols. Faltaven sols 2 minuts per finalitzar el partit i amb 2 a 2, Rivaldo va aturar la pilota amb el pit i es va elevar per dibuixar una xilena i allotjar la pilota a la xarxa. Gooool, golaaaaç, victòria i classificació...

Una setmana abans, l'11 de juny de 2001, a Argentina, el San Lorenzo de Almagro es va consagrar campió del torneig Clausura de futbol en derrotar Unió de Santa Fe per 2 a 1. Amb un estadi replet, més de 50 mil fanàtics van poder festejar el seu nou campionat de Lliga i el públic va envair la gespa en el descompte. Aquest festeig argentí va ser motiu de replica en el Camp Nou.

Minuts abans de finalitzar el partit i amb un 2-2, alguns almogàvers, portats per l’eufòria, van començar a cridar una consigna: "Si avui guanyem, saltem a la gespa, com els del San Lorenzo". La invasió de camp del San Lorenzo s’havia comentat molt aquella setmana i per a molts almogàvers va ser impactant. La Penya Almogàvers està agermanada amb l’afició de l’equip argentí, i ara se’ls volia imitar. La cosa no era fàcil, ja que hi havia molta seguretat en l’estadi, però mica en mica, els ànims es van anar escalfant i quan Rivaldo va marcar, la consigna es va convertir en una ordre: quan es xiuli el final, tots al mig del camp.
L’àrbitre va xiular el final i primer va saltar un almogàver. Va ser interceptat, però després van saltar un parell més, un d’ells amb una bandera catalana que va aconseguir arribar fins el mig del camp. Després dos més, tres, quatre, cinc, fins que l’acció es va encomanar i per tots els racons, saltaven culers per celebrar amb els seus jugadors la classificació. L’alegria era immensa. Feia molts anys que la gent no envaïa la gespa del Camp Nou , i l’endemà tothom ho va comentar. Semblava que havíem guanyat la lliga, però no, només vam quedar 4rts, tot i que ens vam classificar per la Champions.
Una vegada més, la Penya Almogàvers feia història juntament amb la resta dels aficionats del Barça.