Article d'opinió d'un soci de la Penya.Diumenge Camp Nou, prop de la mitjanit, Samuel Eto’o: "Madrid, cabró! Saluda al campió!". Minuts després comença des dels mitjans de comunicació espanyolistes i merengues, una campanya contra Eto’o, contra el Barça i contra Catalunya. Com que aquesta frase també la va corejar tot l'estadi ple de gom a gom i es va cridar tant al camp del Llevant, com a Canaletes i durant tot el trajecte de la caravana triomfal del Barça per la ciutat, i s’ha cridat sempre que el Barça ha guanyat un títol, tant Eto’o com Joan Laporta, havien de demanar disculpes? El barcelonisme s’ha de deixar intimidar per l’As, Marca, la SER o la COPE, enemics declarats del Barça, de Catalunya i els catalans? Si mai fins ara un president del Madrid o la premsa de Madrid ha demanat disculpes ni ha demanat "comprensió" per algun dels seus jugadors que com Raúl celebren els triomfs del Madrid a las Cibeles cridant, "Barça, cabrón! Saluda al campeón" o fent befa de l'himne del Barça cantant "Barça, Barça, Barça, mieeeerda!", perquè ho hem de fer nosaltres?. Cal recordar que tot un president del Madrid com Mendoza va cridar i saltar envoltat de membres de la penya Ultrasur cantant allò de "Polaco el que no bote". Frases i càntics com aquests han esdevingut part dels rituals amb què els equips celebren els triomfs i si la premsa de Madrid ara es fa l'ofesa, el primer que ha de fer és predicar amb l'exemple. El Barça s’està convertint en un exemple més d'una classe catalana dirigent acovardida, servil, acomplexada i submissa que l'únic que sap fer és demanar disculpes i perdó?. El fet de demanar disculpes en situacions com aquestes l'únic que fa és envalentonar l'enemic que, d'altra banda, ho interpreta com un signe de feblesa. "Madrid, cabró! Saluda al campió!".
