Entrevista realitzada al president de la Penya Almogàvers i publicada a "Osonacomarca", gener del 2006.
Com definiries l’afició del Barça?
Malgrat hi hagi el clixé de que ‘som la millor afició del món’, si voltes pels camps d’arreu te n’adones que això no és cert. L’afició del Barça és freda, aburgesada, que només sap animar en els moments de bon joc.
I en els partits importants?
També és imprevisible. L’afició pot començar molt forta animant, però si passen 15 minuts sense ocasions, se’ls encomana el desànim. Ens falta cultura d’animar. Som una afició que fins i tot li costa agafar la bufanda per anar al camp. No hi posem color. Hi ha massa corbates i poques bufandes.
I això els jugadors ho deuen trobar a faltar...
Jo he pogut parlar amb jugadors del futbol i de les seccions, i comenten que el factor ‘animació’, en ocasions, és clau i pot ajudar molt. El passat diumenge, per exemple, hi va haver un detall molt bonic dels culers quan en Ronaldinho va fallar el penal i tots vam corejar el seu nom. Coses com aquesta les hem de normalitzar. Han de notar que estem amb ells.
Aquest fet que comentes de l’error d’en Ronaldinho i la posterior reacció de la gent, pot fer pensar que alguna cosa està canviant?
Des de l’entrada de la nova directiva hi ha hagut canvis positius en aquest sentit. La gent va amb un plus d’il·lusió al camp que es nota també en aquestes reaccions de la graderia. Hi ha un projecte seriós d’equip i la gent té més ganes d’animar-los.
Tot i així, com s’hauria de solucionar el dèficit d’animació?
És complicat. Primerament perquè la mitjana d’edat dels qui assisteixen a l’estadi és elevat i això es nota en l’actitud, les ganes. A més, la gent jove està molt escampada per tot el camp. No hi ha una zona on conflueixi. També cal dir que els preus d’una entrada per anar a veure l’equip, no són a la mida dels joves.
DEL PALAU AL CAMP NOU
Aquesta directiva es va omplir la boca de portar l’ambient del Palau al Camp Nou...
Dir això va quedar molt bé, però al fi nal ha quedat en no res. A més hi ha diferències a tenir en compte respecte els dos recintes: el Palau és tancat i és un lloc on el so queda impregnat, i el Camp Nou és un espai obert i amb les graderies obertes, provocant la dispersió del so. A més també s’hauria d’igualar el tant per cent d’aficionats que es dediquen a animar des d’un focus en concret, com passa al Palau. Un bon focus d’animació seria clau.
I perquè no es promociona un focus d’animació des del club?
Per vàries raons. El Camp Nou està saturat pel que fa al nombre d’abonaments i és difícil definir un espai físic com a focus d’animació. També, suposo, que el Cap de Seguretat del club no ho veu amb bons ulls.
I si algú vol venir al Gol Sud a animar amb vosaltres, si no té l’abonament corresponent de la vostra zona, no podrà entrar?
No. Aquest és el problema. De la nostra zona no hi ha entrades a la venda. Si hi hagués un interès real per solucionar aquest fet des de la directiva, es podria fer, però... Això provoca que sigui difícil un relleu generacional dins Almogàvers.
També hi ha mancances amb el volum de càntics...
Sí... sembla que entre la gran massa només vagi quallant la del «1899, neix el club que porto el cor...» i la de «ser del Barça és, el millor que hi ha».
I com es podria solucionar la falta de cultura del càntics?
Hauria de ser una iniciativa del propi club. Si es recollissin el munt de cançons populars i històriques del Barça, i es difonguessin entre l’afició perquè les conegués, això provocaria que a l’hora d’animar la graderia les coneixeria i les podria utilitzar. Se n’ha de fer pedagogia des del club, perquè és el que té el contacte amb tots els socis, mitjançant la revista i el diari Barça, la megafonia de l’estadi i la del Palau Blau-grana, els mitjans de comunicació, etc.
L’actual junta ha comptat amb vosaltres per intercanviar opinions sobre aquests temes?
Abans de les eleccions vam tenir contactes i ells ens explicaven els seus objectius i nosaltres els nostres. Els vam demanar que s’assessoressin amb nosaltres en qüestions d’animació perquè ja portem més de 15 anys fent que el Camp Nou animi. Un cop han entrat al club, tot el què els vam dir, els ha entrat per un cantó i els ha sortit per l’altre.
Què caldria?
Cal infrastructura. Nosaltres quan anem a animar al camp, ens ho prenem com una feina, i aquest “treball” actualment el fem en precari. No tenim ni lloc per les pancartes, les banderes estan fetes malbé, no podem organitzar coreografies... Primen els interessos econòmics als dels socis.
FORA DEL CAMP NOU
Com veus la política de desplaçaments del club?
Tenir una agència de viatges fora del club és un error. Els clubs anglesos organitzen ells mateixos els desplaçaments, i els preus són espectacularment més baixos que els nostres. Aquesta directiva deia allò de muntar ‘la Caravana del Barça’, però està vist que no eren conscients de les coses que calia canviar per fer-la. Si els preus dels desplaçaments són populars l’afició es desplaçarà en massa.
Ens pots dir algun model de club en qüestió d’animació?
A l’estat espanyol, encara que és un club que no m’agradi posar-lo d’exemple, l’At. Madrid. S’hi anima molt al Calderón perquè es cuida a l’afició des del club. Altres exemples on l’animació i el color funcionen són els camps de Betis, Sevilla i Depor.
I fora de l’estat?
Itàlia és un model. A més no cal que siguin equips grans perquè l’animació sigui impressionant. Vaig anar a veure el Gènova a segona i vaig sortir emocionat. Banderes gegants, coreografies, sistema de megafonia, càntics, etc. També els equips anglesos són molt espectaculars pel que fa als càntics i també els camps argentins...
Com definiries l’afició del Barça?
Malgrat hi hagi el clixé de que ‘som la millor afició del món’, si voltes pels camps d’arreu te n’adones que això no és cert. L’afició del Barça és freda, aburgesada, que només sap animar en els moments de bon joc.
I en els partits importants?
També és imprevisible. L’afició pot començar molt forta animant, però si passen 15 minuts sense ocasions, se’ls encomana el desànim. Ens falta cultura d’animar. Som una afició que fins i tot li costa agafar la bufanda per anar al camp. No hi posem color. Hi ha massa corbates i poques bufandes.
I això els jugadors ho deuen trobar a faltar...
Jo he pogut parlar amb jugadors del futbol i de les seccions, i comenten que el factor ‘animació’, en ocasions, és clau i pot ajudar molt. El passat diumenge, per exemple, hi va haver un detall molt bonic dels culers quan en Ronaldinho va fallar el penal i tots vam corejar el seu nom. Coses com aquesta les hem de normalitzar. Han de notar que estem amb ells.
Aquest fet que comentes de l’error d’en Ronaldinho i la posterior reacció de la gent, pot fer pensar que alguna cosa està canviant?
Des de l’entrada de la nova directiva hi ha hagut canvis positius en aquest sentit. La gent va amb un plus d’il·lusió al camp que es nota també en aquestes reaccions de la graderia. Hi ha un projecte seriós d’equip i la gent té més ganes d’animar-los.
Tot i així, com s’hauria de solucionar el dèficit d’animació?
És complicat. Primerament perquè la mitjana d’edat dels qui assisteixen a l’estadi és elevat i això es nota en l’actitud, les ganes. A més, la gent jove està molt escampada per tot el camp. No hi ha una zona on conflueixi. També cal dir que els preus d’una entrada per anar a veure l’equip, no són a la mida dels joves.
DEL PALAU AL CAMP NOU
Aquesta directiva es va omplir la boca de portar l’ambient del Palau al Camp Nou...
Dir això va quedar molt bé, però al fi nal ha quedat en no res. A més hi ha diferències a tenir en compte respecte els dos recintes: el Palau és tancat i és un lloc on el so queda impregnat, i el Camp Nou és un espai obert i amb les graderies obertes, provocant la dispersió del so. A més també s’hauria d’igualar el tant per cent d’aficionats que es dediquen a animar des d’un focus en concret, com passa al Palau. Un bon focus d’animació seria clau.
I perquè no es promociona un focus d’animació des del club?
Per vàries raons. El Camp Nou està saturat pel que fa al nombre d’abonaments i és difícil definir un espai físic com a focus d’animació. També, suposo, que el Cap de Seguretat del club no ho veu amb bons ulls.
I si algú vol venir al Gol Sud a animar amb vosaltres, si no té l’abonament corresponent de la vostra zona, no podrà entrar?
No. Aquest és el problema. De la nostra zona no hi ha entrades a la venda. Si hi hagués un interès real per solucionar aquest fet des de la directiva, es podria fer, però... Això provoca que sigui difícil un relleu generacional dins Almogàvers.
També hi ha mancances amb el volum de càntics...
Sí... sembla que entre la gran massa només vagi quallant la del «1899, neix el club que porto el cor...» i la de «ser del Barça és, el millor que hi ha».
I com es podria solucionar la falta de cultura del càntics?
Hauria de ser una iniciativa del propi club. Si es recollissin el munt de cançons populars i històriques del Barça, i es difonguessin entre l’afició perquè les conegués, això provocaria que a l’hora d’animar la graderia les coneixeria i les podria utilitzar. Se n’ha de fer pedagogia des del club, perquè és el que té el contacte amb tots els socis, mitjançant la revista i el diari Barça, la megafonia de l’estadi i la del Palau Blau-grana, els mitjans de comunicació, etc.
L’actual junta ha comptat amb vosaltres per intercanviar opinions sobre aquests temes?
Abans de les eleccions vam tenir contactes i ells ens explicaven els seus objectius i nosaltres els nostres. Els vam demanar que s’assessoressin amb nosaltres en qüestions d’animació perquè ja portem més de 15 anys fent que el Camp Nou animi. Un cop han entrat al club, tot el què els vam dir, els ha entrat per un cantó i els ha sortit per l’altre.
Què caldria?
Cal infrastructura. Nosaltres quan anem a animar al camp, ens ho prenem com una feina, i aquest “treball” actualment el fem en precari. No tenim ni lloc per les pancartes, les banderes estan fetes malbé, no podem organitzar coreografies... Primen els interessos econòmics als dels socis.
FORA DEL CAMP NOU
Com veus la política de desplaçaments del club?
Tenir una agència de viatges fora del club és un error. Els clubs anglesos organitzen ells mateixos els desplaçaments, i els preus són espectacularment més baixos que els nostres. Aquesta directiva deia allò de muntar ‘la Caravana del Barça’, però està vist que no eren conscients de les coses que calia canviar per fer-la. Si els preus dels desplaçaments són populars l’afició es desplaçarà en massa.
Ens pots dir algun model de club en qüestió d’animació?
A l’estat espanyol, encara que és un club que no m’agradi posar-lo d’exemple, l’At. Madrid. S’hi anima molt al Calderón perquè es cuida a l’afició des del club. Altres exemples on l’animació i el color funcionen són els camps de Betis, Sevilla i Depor.
I fora de l’estat?
Itàlia és un model. A més no cal que siguin equips grans perquè l’animació sigui impressionant. Vaig anar a veure el Gènova a segona i vaig sortir emocionat. Banderes gegants, coreografies, sistema de megafonia, càntics, etc. També els equips anglesos són molt espectaculars pel que fa als càntics i també els camps argentins...
