Aquest va ser el lema d’una pancarta ensenyada durant la mitja part en el partit contra el Betis. Va ser la nostra resposta a les pancartes aparegudes a Montjuïc. I perquè? Amb motiu del dvd “Catalonia, terra de tots”, protagonitzat per Les Tres Bessones i destinat com a eina d’integració, els de l’Espanyol ja han tornat amb la cançó de l’enfadós. Durant més de dos minuts hi surt el Barça i el Camp Nou i no hi surt ni l’Espanyol. Però tampoc surt el Nàstic, ni l’Europa, ni el Terrassa. I no per això els clubs catalans han saltat de ràbia com ho han fet els pericos. Que quedi clar d’una vegada que Catalunya té unes icones, uns referents que tot el món identifica: la Sagrada Família, Montserrat, el pa amb tomàquet, els castellers, la Costa Brava, etc. I com a icona esportiva: el Barça! I no vol dir que els altres no siguin catalans, el que no surten (tot i que l’Espanyol no ho és), però no són universals. Les coses són així. Si l’Espanyol vol ser una icona de Catalunya, que comenci per canviar-se el nom, que comenci a guanyar títols, que comenci a fitxar bons jugadors i que comenci a ser més que un club. Malauradament, per molt que s’esforçi, l’Espanyol mai serà una icona de Catalunya. Bé, si, ser l’equip català que més ha jugat a segona divisió, que és el lloc que li correspon!
