La creu de Sant Jordi, un dels emblemes de l’escut del Barça, sembla que s’ha convertit en un problema en els països de religió musulmana, on han arribat a esborrar-la de la samarreta per no ferir sensibilitats, segons informava La Vanguardia en el mes de desembre del 2007. Un problema similar va afectar a l'Inter de Milà, quan va decidir vestir l’equipació commemorativa dels seus cent anys d’existència en un partit de Lliga de Campions contra el Fenerbahçe d'Istanbul. Segons va publicar La Vanguardia i es van fer eco després els mitjans italians, la samarreta de l'Inter, totalment blanca amb una gran creu vermella en la part davantera va provocar enceses rèpliques en la premsa turca, fins al punt que un advocat turc va decidir presentar una denúncia a l'UEFA, sol•licitant una sanció per als interistes per l’exhibició d’aquesta creu "que recorda la dels templaris i les croades". L'advocat, Baris Kaska, va explicar que demana una sanció per una actitud que segons el seu parer "manifesta de forma explícita la superioritat racista d’una religió". L'advocat Kaska va dir haver sofert "una terrible commoció i em va venir un profund dolor en l’ànima" mentre un editorial de la premsa turca contra l'equip italià es titulava " Com ho va permetre l'UEFA? " El FC Barcelona té constància de la venda de samarretes falsificades en països de religió musulmana i en concret de la modificació de l’escut, encara que un portaveu del club va assenyalar a La Vanguardia que "en cap cas no s’estan venent en botigues, afirmació que contradiuen els periodistes de La Vanguardia. La polèmica pot viure un capítol més si en el sorteig de vuitens de final de la Champions al Barcelona li correspon el Fenerbahçe, que és un dels set rivals que li poden tocar al nostre equip
Des d’Almogàvers, obertament antiracistes i antifeixistes, ho tenim clar: la nostra creu de Sant Jordi s’ha de respectar. L'himne blaugrana proclama: "Tant es val d´on venim, si del sud o del nord". És una manera d’expressar que en el Barça no es pregunta a ningú el seu origen ni condició; se senten uns colors i s’és benvingut. El club i nosaltres estem orgullós per tenir més d’un miler de penyes repartides per tot el món. I emociona veure com en els camps de refugiats de Tinduf, als perillosos carrers de Bagdad o als barris més pobres d’Abidjan o Bogotà les samarretes blaugrana són una bandera capaç d’unir voluntats i de generar esperances. Tothom, la gent que ve del sud i la que ve del nord, ha de tenir ben clar que el nostre equip, ciutat i país, són d’una cultura amb uns valors que són de respecte i convivència, i si ve gent de fora, ha de respectar els nostres valors, igual que les persones que són d’aquí i marxen a viure a un altre lloc. Nosaltres respectem a les samarretes, escuts i banderes amb una mitjana lluna, una creu de David o el que sigui, tot excepte símbols feixistes i racistes. Està clar que en el passat podia tenir un altre significat, però avui en dia, forma part de la nostra cultura. La creu de Sant Jordi és un valor occidental, que es troba en la bandera i escut de Barcelona, Manresa, Vic i moltes altres ciutats catalanes, i també a l’escut del Barça. Recordem que la bandera de Sant Jordi, del qual la devoció per Sant Jordi a les terres catalanes es remunta al segle VIII, va ser bandera de guerra i que Sant Jordi, com a símbol catalanista, comença a fer-se servir al segle XIX, on la lluita de Sant Jordi amb el drac pren una significació de la lluita de Catalunya per assolir la llibertat. Així doncs, res d’intolerància i menys demagògia. Sant Jordi, Sant Jordi, Desperta Ferro!
Des d’Almogàvers, obertament antiracistes i antifeixistes, ho tenim clar: la nostra creu de Sant Jordi s’ha de respectar. L'himne blaugrana proclama: "Tant es val d´on venim, si del sud o del nord". És una manera d’expressar que en el Barça no es pregunta a ningú el seu origen ni condició; se senten uns colors i s’és benvingut. El club i nosaltres estem orgullós per tenir més d’un miler de penyes repartides per tot el món. I emociona veure com en els camps de refugiats de Tinduf, als perillosos carrers de Bagdad o als barris més pobres d’Abidjan o Bogotà les samarretes blaugrana són una bandera capaç d’unir voluntats i de generar esperances. Tothom, la gent que ve del sud i la que ve del nord, ha de tenir ben clar que el nostre equip, ciutat i país, són d’una cultura amb uns valors que són de respecte i convivència, i si ve gent de fora, ha de respectar els nostres valors, igual que les persones que són d’aquí i marxen a viure a un altre lloc. Nosaltres respectem a les samarretes, escuts i banderes amb una mitjana lluna, una creu de David o el que sigui, tot excepte símbols feixistes i racistes. Està clar que en el passat podia tenir un altre significat, però avui en dia, forma part de la nostra cultura. La creu de Sant Jordi és un valor occidental, que es troba en la bandera i escut de Barcelona, Manresa, Vic i moltes altres ciutats catalanes, i també a l’escut del Barça. Recordem que la bandera de Sant Jordi, del qual la devoció per Sant Jordi a les terres catalanes es remunta al segle VIII, va ser bandera de guerra i que Sant Jordi, com a símbol catalanista, comença a fer-se servir al segle XIX, on la lluita de Sant Jordi amb el drac pren una significació de la lluita de Catalunya per assolir la llibertat. Així doncs, res d’intolerància i menys demagògia. Sant Jordi, Sant Jordi, Desperta Ferro!
