Des de la Penya Almogàvers volem manifestar públicament la nostra opinió pel que fa al projecte de remodelació del Camp Nou.
Actualment tothom coincideix que el Camp Nou és un estadi fred pel que fa a l’ambient i animació. Gran responsabilitat d’això recau en el públic i soci barcelonista, els quals, moltes vegades assisteixen al camp com si anessin a l’Opera i enlloc d’animar a l’equip, contemplen badant i en silenci el joc. Però part d’aquest ambient fred també recau en la pròpia estructura de les grades l’estadi, on els crits i càntics per animar a l’equip no troben el ressò necessari que existeix en d’altres estadis.
És per això, que demanem a la directiva barcelonista i a Norman Foster que trobin els mitjans necessaris, arquitectònicament parlant, per fer del Camp Nou, una veritable olla a pressió. Entre d’altres qüestions, cal conservar els seients abatibles en la primera graderia o en aquelles zones on s’allotgin els grups d’animació, ja que el fet d’estar en un partit dret o assegut influeix i molt, a l’hora d’animar. Igualment creiem que és necessari una bona visibilitat des de tot l’estadi, qüestió que actualment no es així i unes grades amb ressò o amb bona acústica.
També de cara a la remodelació, demanem a la directiva que estudií la possibilitat de crear una “Grada d’Animació”, on aquesta tingui, entre d’altres coses, un servei de megafonia propi per poder coordinar els càntics i les coreografies, espais visibles per penjar pancartes i banderes, facilitats a l’hora d’aconseguir entrades, una reducció de preus pels abonaments dels socis situats a l’emplaçament de la nova grada, cadires plegables per poder seguir l’evolució del joc dempeus i facilitar els canvis d’abonament a aquells socis que es volguessin traslladar.
Volem recordar que arran de la remodelació de l’estiu de 1994, des d’Almogàvers i d’altres grups d’animació es va proposar la creació d’una grada comuna de suport, cosa que es va materialitzar en el projecte de la Grada Jove, que va existir entre 1994 i 1999 i que va coincidir en una gran època pel que fa a l’animació. Ara tenim al davant una nova oportunitat històrica per fer en el 2012 una projecte similar.
Aprofitem l’ocasió també per demanar a la directiva que engresqui al barcelonisme i l’impliqui en els projectes d’animació i faciliti el fet d’animar a l’estadi, alhora que volem recordar a tots i totes els socis i sòcies barcelonistes, que facin de l’estadi, un lloc inexpugnable amb els seus cants i crits i que acudeixen a cada partit amb banderes, gorres i bufandes per donar color a les grades, que la responsabilitat de guanyar un partit, no és només dels jugadors, sinó que des de la grada també és important la participació.
Visca el Barça i Visca Catalunya!
Penya Almogàvers.
Barcelona, 8 d’octubre de 2007
Actualment tothom coincideix que el Camp Nou és un estadi fred pel que fa a l’ambient i animació. Gran responsabilitat d’això recau en el públic i soci barcelonista, els quals, moltes vegades assisteixen al camp com si anessin a l’Opera i enlloc d’animar a l’equip, contemplen badant i en silenci el joc. Però part d’aquest ambient fred també recau en la pròpia estructura de les grades l’estadi, on els crits i càntics per animar a l’equip no troben el ressò necessari que existeix en d’altres estadis.
És per això, que demanem a la directiva barcelonista i a Norman Foster que trobin els mitjans necessaris, arquitectònicament parlant, per fer del Camp Nou, una veritable olla a pressió. Entre d’altres qüestions, cal conservar els seients abatibles en la primera graderia o en aquelles zones on s’allotgin els grups d’animació, ja que el fet d’estar en un partit dret o assegut influeix i molt, a l’hora d’animar. Igualment creiem que és necessari una bona visibilitat des de tot l’estadi, qüestió que actualment no es així i unes grades amb ressò o amb bona acústica.
També de cara a la remodelació, demanem a la directiva que estudií la possibilitat de crear una “Grada d’Animació”, on aquesta tingui, entre d’altres coses, un servei de megafonia propi per poder coordinar els càntics i les coreografies, espais visibles per penjar pancartes i banderes, facilitats a l’hora d’aconseguir entrades, una reducció de preus pels abonaments dels socis situats a l’emplaçament de la nova grada, cadires plegables per poder seguir l’evolució del joc dempeus i facilitar els canvis d’abonament a aquells socis que es volguessin traslladar.
Volem recordar que arran de la remodelació de l’estiu de 1994, des d’Almogàvers i d’altres grups d’animació es va proposar la creació d’una grada comuna de suport, cosa que es va materialitzar en el projecte de la Grada Jove, que va existir entre 1994 i 1999 i que va coincidir en una gran època pel que fa a l’animació. Ara tenim al davant una nova oportunitat històrica per fer en el 2012 una projecte similar.
Aprofitem l’ocasió també per demanar a la directiva que engresqui al barcelonisme i l’impliqui en els projectes d’animació i faciliti el fet d’animar a l’estadi, alhora que volem recordar a tots i totes els socis i sòcies barcelonistes, que facin de l’estadi, un lloc inexpugnable amb els seus cants i crits i que acudeixen a cada partit amb banderes, gorres i bufandes per donar color a les grades, que la responsabilitat de guanyar un partit, no és només dels jugadors, sinó que des de la grada també és important la participació.
Visca el Barça i Visca Catalunya!
Penya Almogàvers.
Barcelona, 8 d’octubre de 2007
