El Barça disputarà a Roma la sisena final de la Copa d’Europa. Intentarem aconseguir el tercer títol. La Penya Almogàvers ho viurà en directe per quarta vegada. Lògicament les dues primeres finals del Barça, encara no existíem com a Penya.
El 31 de maig de 1961 el Barça va jugar la seva primera final a l’estadi Wankdorf de Berna davant el Benfica. Es va perdre per 3 a 2, en un partit amb molta mala fortuna de cara al gol, amb cinc pilotes al pal. Com a curiositat d’aquella final, posteriorment es va decidir canviar la reglamentació sobre les porteries, que passarien a tenir els pals rodons i no quadrats, com fins llavors. La segona final barcelonista va tenir lloc 25 anys després, el 7 de maig de 1986 davant l’Steaua de Bucarest a l’estadi Sanchez Pizjuan de Sevilla. També va ser una autèntica final de mala sort. El partit i la prorroga va acabar sense gols i la Copa se la va emportar l’Steaua a la tanda de penals.
L’any 1992, després de perdre dues finals, el Barça va aixecar finalment la Copa d’Europa al vèncer la Sampdoria a Wembley el 20 de maig amb un golàs de Koeman. Del grup van viatjar uns 200 almogàvers, desplaçats en 4 autocars. Una vintena, que havien viatjat el dia abans, van preparar un impressionant mosaic de 22.500 cartolines amb la inscripció “Força Barça”. Novament, Almogàvers feia història al ser el primer grup estatal que realitzava un mosaic en l’estranger. En aquella final, malgrat l’espectacular mosaic, les grans banderes de la Penya es van quedar a casa, per ordre expressa de la directiva barcelonista.
Dos anys després, el Dream Team de Johan Cruyff arribava a una nova final, jugada a Atenes el 18 de maig de 1994 contra l’AC Milan que es va perdre amb una dolorosa golejada per 4-0. Uns 200 membres d’almogàvers es van desplaçar fins a la capital grega, tot i que una dotzena va viatjar un dia abans per a poder preparar l’espectacular tifo. A la sortida dels jugadors un mosaic amb 15.000 cartolines amb la llegenda “Euro Barça” i formant la bandera del Barça, la catalana i la creu de Sant Jordi, acompanyat d’un banderó gegant de 80 metres. D’aquella final, però també es recorda que vam rebre l’atac a la mateixa graderia de l’estadi dels hooligans del Panathinaikòs, i va motivar la intervenció policial. La nit anterior els afeccionats blaugranes també vam ser acorralats en una de les places de la ciutat per fanàtics de l’Olympiakòs, en que ens vam haver de defensar de les agressions. La final també es recordada pels retards dels vols i el caos que es va viure a l’aeroport d’Atenes. Un grup d’Almogàvers al veure que el seu avió portava hores de retard, va baixar fins a la pista i va desplegar les pancartes com a protesta tot intentant paralitzant el trànsit aeri, però la presència de tanquetes de l’exèrcit ens va obligar a pujar a l’avió i esperar. En aquella final, membres de la Fossa dei Grifoni del Genoa van fer costat als Almogàvers.
El 18 de maig del 2006, el Barça va aconseguir la segona Copa d’Europa de la seva història a l’Stade de France de París. Els homes entrenats per Frank Rijkaard es van plantar a la final en què els esperava l’Arsenal i es va guanyar per 2 a 1 amb gols d’Eto’o i Belletti. Desplaçats en 3 autocars, per avió i en cotxe, uns 100 Almogàvers vam ser presents a Paris. La fidel secció Garrotxins i també els d’Empordà, Old Boys, Tona, Montbau, Coronela i Argentina van il·luminar la ciutat de les llums amb els colors blaugranes i on vam ser part protagonista de l’animació amb les nostres banderes i el bombo. Va ser una final on va haver-hi molta demanda d’entrades i el club ho va solucionar mitjançant un sorteig, que sembla que s’ha instaurat com a norma. Aquesta gran demanda va fer que alguns almogàvers no poguessin tenir entrada i es van haver de quedar a casa.
El 31 de maig de 1961 el Barça va jugar la seva primera final a l’estadi Wankdorf de Berna davant el Benfica. Es va perdre per 3 a 2, en un partit amb molta mala fortuna de cara al gol, amb cinc pilotes al pal. Com a curiositat d’aquella final, posteriorment es va decidir canviar la reglamentació sobre les porteries, que passarien a tenir els pals rodons i no quadrats, com fins llavors. La segona final barcelonista va tenir lloc 25 anys després, el 7 de maig de 1986 davant l’Steaua de Bucarest a l’estadi Sanchez Pizjuan de Sevilla. També va ser una autèntica final de mala sort. El partit i la prorroga va acabar sense gols i la Copa se la va emportar l’Steaua a la tanda de penals.
L’any 1992, després de perdre dues finals, el Barça va aixecar finalment la Copa d’Europa al vèncer la Sampdoria a Wembley el 20 de maig amb un golàs de Koeman. Del grup van viatjar uns 200 almogàvers, desplaçats en 4 autocars. Una vintena, que havien viatjat el dia abans, van preparar un impressionant mosaic de 22.500 cartolines amb la inscripció “Força Barça”. Novament, Almogàvers feia història al ser el primer grup estatal que realitzava un mosaic en l’estranger. En aquella final, malgrat l’espectacular mosaic, les grans banderes de la Penya es van quedar a casa, per ordre expressa de la directiva barcelonista.
Dos anys després, el Dream Team de Johan Cruyff arribava a una nova final, jugada a Atenes el 18 de maig de 1994 contra l’AC Milan que es va perdre amb una dolorosa golejada per 4-0. Uns 200 membres d’almogàvers es van desplaçar fins a la capital grega, tot i que una dotzena va viatjar un dia abans per a poder preparar l’espectacular tifo. A la sortida dels jugadors un mosaic amb 15.000 cartolines amb la llegenda “Euro Barça” i formant la bandera del Barça, la catalana i la creu de Sant Jordi, acompanyat d’un banderó gegant de 80 metres. D’aquella final, però també es recorda que vam rebre l’atac a la mateixa graderia de l’estadi dels hooligans del Panathinaikòs, i va motivar la intervenció policial. La nit anterior els afeccionats blaugranes també vam ser acorralats en una de les places de la ciutat per fanàtics de l’Olympiakòs, en que ens vam haver de defensar de les agressions. La final també es recordada pels retards dels vols i el caos que es va viure a l’aeroport d’Atenes. Un grup d’Almogàvers al veure que el seu avió portava hores de retard, va baixar fins a la pista i va desplegar les pancartes com a protesta tot intentant paralitzant el trànsit aeri, però la presència de tanquetes de l’exèrcit ens va obligar a pujar a l’avió i esperar. En aquella final, membres de la Fossa dei Grifoni del Genoa van fer costat als Almogàvers.
El 18 de maig del 2006, el Barça va aconseguir la segona Copa d’Europa de la seva història a l’Stade de France de París. Els homes entrenats per Frank Rijkaard es van plantar a la final en què els esperava l’Arsenal i es va guanyar per 2 a 1 amb gols d’Eto’o i Belletti. Desplaçats en 3 autocars, per avió i en cotxe, uns 100 Almogàvers vam ser presents a Paris. La fidel secció Garrotxins i també els d’Empordà, Old Boys, Tona, Montbau, Coronela i Argentina van il·luminar la ciutat de les llums amb els colors blaugranes i on vam ser part protagonista de l’animació amb les nostres banderes i el bombo. Va ser una final on va haver-hi molta demanda d’entrades i el club ho va solucionar mitjançant un sorteig, que sembla que s’ha instaurat com a norma. Aquesta gran demanda va fer que alguns almogàvers no poguessin tenir entrada i es van haver de quedar a casa.
