Com és que el futbol té tan d’èxit? No deu pas ser perquè milers i milers d’aficionats el miren per la tele o van al camp a animar al seu equip? No és aquesta la màgia del futbol, que permet veure un estadi ple de gom a gom, i 22 jugadors lluitant per un club i uns colors? Doncs bé, sembla que el futbol actual no és així (I malauradament, com tantes altres coses). Aquí qui manen, són els de la televisió, els patrocinadors, el màrketing. Però, i si de cop i volta tothom deixés de mirar futbol, què? Els màxims perjudicats serien tots aquests pocavergonya, esmentats anteriorment. I crec que no m’equivoco perquè tot el que volen és guanyar diners. Així que si no hi ha audiència, no hi ha anuncis i si no hi ha anuncis, no hi ha calers per a les televisions. Escarmentats els hauriem de tenir, a ells i els que permeten que passi això, de que l’horari d’un partit de futbol entre setmana o el diumenge sigui a les 9 o a les 10 de la nit. Com esperen que hi hagi gent? Aprenem de la lliga anglesa on els partits acaben com a molt tard a les 7 del vespre, i llavors els estadis si que són plens de gom a gom. Evidentment, però, no només és l’horari el que és imposat segons els pocavergonya i no pas establert per a les necessitats d’un aficionat que hagi de fer un trajecte de 1, 2 o més hores. També són els preus! Ara els preus no són per a aficionats que pateixen però animen partit rere partit, des de casa o el bar i que somnien en veure i disfrutar un partit a l’e
stadi amb els 5 sentits. Ara els preus són per als empresaris, patrocinadors, rics, famosos i coneguts que venen a passar l’estona. Tribunes plenes de gent amb americana, corbates, mocasins, abrics de pell... I ni una trista bufanda de l’equip local. En això sembla que s’està convertint el futbol d’avui en dia. Preus fins als 200 € per a un Barça - Madrid, i on l’entrada més barata són 70€ (si tens la sort de trobar-la), o 42€ pel Barça - At. Madrid. I en canvi, viatges per Europa, i veus que encara hi ha llocs on les entrades barates per a grans partits (Inter - Barça) són de 20€. I vigila, si ets soci, que no t’agafi un atac de cor en veure que la diferència entre tu i una persona que no és sòcia només ús separa un 5% de diferència en el preu. Diferències de 4,5,7 euros i 10 amb una mica de sort i en un partit que no sembli presentar grans espectatives. Però bé, sembla que la llei del diner funciona a tot arreu i com bé diu la frase “Qui paga, mana”. Una llàstima, però cert. Visca el futbol!
Soci de la Penya Almogàvers
Aquesta és la opinió d’un soci del Barça membre de la Penya Almogàvers. Però podria ser la opinió d’un soci de qualsevol equip de les lligues més importants d’europa i/o membre que qualsevol grup d’animació.
Els grups d’animació fa temps que patim directament la transformació del que anomenem futbol modern. Les graderies sense places de peu dret, dificultats per penjar pancartes, prohibició de sistemas de megafonia per fomentar l’animació, dificultat per trobar espais adequats per animar dins dels estadis, preus de les entrades desorbitats, etc… Manen les plataformes televisives, els patrocinadors, els inversors, en definitiva el diner, el capital. L’opinió i el pensament dels socis i simpatitzants, dels que senten els colors, dels que estimen un equip, un barri, una ciutat, queden en això, en una opinió en una veu que no esdevé mai un vot. Es per això que arreu d’europa s’està donant un fenomen similar en els estadis i en
els grups d’animació. Un sentiment que poc a poc esdevé protesta. “No al futbol modern”. Ja podem veure, en diferents camps de futbol, lemes similars, en qualsevol idioma, en contra del futbol modern acompanyats de la imagtge d’una pilota de mitjans del s.XX. Pancartes, samarretes, adhesius, banderes, càntics… Qualsevol suport és vàlid per expresar-ho. Un sentiment que cada cop és més gran i que cada cop està més present en els estadis.
Caldrà estar atents a veure com es desenvolupa aquest sentiment i veure com s’acaba canalitzant.
stadi amb els 5 sentits. Ara els preus són per als empresaris, patrocinadors, rics, famosos i coneguts que venen a passar l’estona. Tribunes plenes de gent amb americana, corbates, mocasins, abrics de pell... I ni una trista bufanda de l’equip local. En això sembla que s’està convertint el futbol d’avui en dia. Preus fins als 200 € per a un Barça - Madrid, i on l’entrada més barata són 70€ (si tens la sort de trobar-la), o 42€ pel Barça - At. Madrid. I en canvi, viatges per Europa, i veus que encara hi ha llocs on les entrades barates per a grans partits (Inter - Barça) són de 20€. I vigila, si ets soci, que no t’agafi un atac de cor en veure que la diferència entre tu i una persona que no és sòcia només ús separa un 5% de diferència en el preu. Diferències de 4,5,7 euros i 10 amb una mica de sort i en un partit que no sembli presentar grans espectatives. Però bé, sembla que la llei del diner funciona a tot arreu i com bé diu la frase “Qui paga, mana”. Una llàstima, però cert. Visca el futbol!Soci de la Penya Almogàvers
Aquesta és la opinió d’un soci del Barça membre de la Penya Almogàvers. Però podria ser la opinió d’un soci de qualsevol equip de les lligues més importants d’europa i/o membre que qualsevol grup d’animació.Els grups d’animació fa temps que patim directament la transformació del que anomenem futbol modern. Les graderies sense places de peu dret, dificultats per penjar pancartes, prohibició de sistemas de megafonia per fomentar l’animació, dificultat per trobar espais adequats per animar dins dels estadis, preus de les entrades desorbitats, etc… Manen les plataformes televisives, els patrocinadors, els inversors, en definitiva el diner, el capital. L’opinió i el pensament dels socis i simpatitzants, dels que senten els colors, dels que estimen un equip, un barri, una ciutat, queden en això, en una opinió en una veu que no esdevé mai un vot. Es per això que arreu d’europa s’està donant un fenomen similar en els estadis i en
els grups d’animació. Un sentiment que poc a poc esdevé protesta. “No al futbol modern”. Ja podem veure, en diferents camps de futbol, lemes similars, en qualsevol idioma, en contra del futbol modern acompanyats de la imagtge d’una pilota de mitjans del s.XX. Pancartes, samarretes, adhesius, banderes, càntics… Qualsevol suport és vàlid per expresar-ho. Un sentiment que cada cop és més gran i que cada cop està més present en els estadis.Caldrà estar atents a veure com es desenvolupa aquest sentiment i veure com s’acaba canalitzant.
