El divendres a la nit el Barça de basket eliminava a la Penya i ens classificàvem per a les semifinals. D’aquesta manera, dissabte al matí sortíem direcció a Madrid per presenciar el partit contra el Caja Laboral i una possible final el diumenge contra el Real Madrit.Vem arribar després de dinar a la capital que ens va rebre amb la bandera espanyola de la Plaza Colón. Amb l’hora que era vem deixar les coses a la pensió per dirigir-nos cap al Palacio de los deportes de la Comunidad de Madrid. A fora del recinte hi havia gran ambient entre les aficions de tots els equips malgrat que la majoria de merengues i ches ja estaven a dins del pavelló per veure la primera semifinal. Després d’estar una estona per fora del palau vem entrar per veure els últims minuts del partit entre el Madrit i el PE València. Un cop acabat aquest partit amb victòria del Madrit començava el nostre torn...
Hem de dir que les entrades les teníem just a sobre dels aficionats del Baskonia, és a dir, a la zona contrària a la de la majoria de culés, però això no faria que ens calléssim ni un minut. Les dificultats per animar des de les últimes files del pavelló (perquè se’ns sentís bé) no van aturar-nos en cap moment i això que els bascos ens superaven en número. Abans de començar el partit ens arribava una mala notícia i és que en futbol estàvem perdent. Això va fer que ens mantinguéssim connectats a la ràdio per seguir el partit de Gijón. Cap al final del partit començàvem a distanciar-nos i la final contra el Madrit ja era una realitat, però quan semblava que perdríem contra l’Sporting, Villa va marcar un golàs que va fer embogir-nos a tots els culés a Madrid i la festa no va parar.
Al acabar el partit vem anar a sopar per la zona on teníem la pensió i després a buscar bars per fer unes cerveses. Després de tantes hores desperts alguns van marxar a dormir, però d’altres preferien aprofitar-ho i disfrutar de la festa de Madrid. Destacar que per cada cervesa que ens demanàvem ens portaven una tapa, així que ja us podeu imaginar com van acabar alguns amb tant beure i tant menjar.
L’endemà deixàvem les habitacions a les 12 del migdia i després d’esmorzar vem fer una mica de turisme per La capital del reino. Després de dinar ens vem dirigir una altre vegada cap al pavelló on vem recollir les entrades i ens reuníem amb més culés que arribaven des de Barcelona.
Aproximadament una hora abans del partit ens començàvem a situar a la mateixa zona del dia anterior, però aquesta vegada érem més i millor organitzats. Així doncs, a la nostra banda érem més de 100 persones entre gent de Sang Culé, Dracs 1991, Almogàvers i altres culés que s’havien ajuntat amb tots nosaltres. Abans de començar el partit va entrar el Rei i va sonar l’himne espanyol. Des de la nostra zona poc himne vem sentir des de que va sonar la primera nota pels forts xiulets i insults de part del públic present al pavelló.
El partit va ser molt ajustat i fins a l’últim quart no vem aconseguir una diferència que va suposar la bogeria màxima. Estàvem guanyant al Madrit, estàvem guanyant-lo en una final i a sobre, a casa seva. (Esperem que aquests fets es repeteixin el dia 20 a València!) Els últims 10 minuts, doncs, van ser èxtasi culé i una animació constant. Vem fer tremolar la grada i amb el joc i els càntics vem fer callar a tots els madridistes que se les prometien molt felices. Al final del partit a part de celebrar-ho i alçar la copa, ens vem quedar tots els culés sols a dins de la pista cantant l’himne del Barça, els segadors, etc. I rebent salutacions dels jugadors.
Després de la glòria, sortida ràpida de Madrid direcció a Barcelona i a les 3:40 arribàvem al lloc on havíem iniciat el camí. El viatge s’acabava i ens podíem sentir satisfets per la bona feina i el gran cap de setmana viscut. Ara només podem esperar a repetir-ho a València el 20 d’abril. Salut i Barça!
