Penya Almogàvers

2011/12 FCB vs Real Madrid (2-2)

2012-01-25T19:35:00.005+01:00

2011/12 FCB vs Betis (4-2)

2012-01-15T15:31:00.001+01:00

2011/12 FCB vs Llevant (5-0)

2011-12-03T21:55:00.000+01:00

RECOL·LECTA SOLIDÀRIA AMB GÈNOVA

2011-11-17T11:51:00.001+01:00

RECOL·LECTA SOLIDÀRIA AMB GÈNOVA

Durant el mes d’octubre, la ciutat de Gènova (Itàlia) i la seva rodalia van patir un parell de greus inundacions i riuades, tot provocant la mort d’una vintena de persones i deixant la ciutat paralitzada i algunes àrees totalment impracticables, completament negada per les aigües i fangs i amb importants destrosses i desperfectes. Molta gent ha vist perdre cases i comerços i moltes de les seves propietats.

Històricament Barcelona i Gènova sempre han tingut molt lligams i ara, no volem deixar sols als seus ciutadans. Molts pensareu que Gènova és una ciutat de l’anomenat primer món, i que potser no li cal la nostra ajuda, però Itàlia està sumida en una greu crisi econòmica i qualsevol ajuda és benvinguda.

És per això, que la PENYA BARCELONISTA ALMOGÀVERS, juntament amb la PENYA GENOANA i GRIFONI BARCELONA, totes dues d’aficionats del Genoa CFC, amb les quals ens uneix una forta germanor, hem encetat una campanya de solidaritat i de recol·lecta de diners, per enviar-los a Gènova, tot seguint l’exemple que han fet els tifosi del Genoa CFC.

Aprofitant el partit que juga dissabte el Barça contra el R.Zaragona iniciarem la recol·lecta al Camp Nou. A més a més, oferim el nostre compte corrent perquè tothom pugui fer donacions.

La Caixa) 2100 - 1143 - 49 – 0200039609
(Molt important, alhora de fer l’ingrés especificar: “Genova”).

Moltes gràcies per la vostra solidaritat!

Penya Almogàvers: penya@almogavers.cat
(http://www.almogavers.cat)
Penya Genoana: genoanos@hotmail.com
Grifoni Barcelona: grifonibarcelona@gmail.com
(http://grifonibarcelona.blogspot.com/)

2011/12 FCB vs Mallorca (5-0)

2011-10-29T13:22:00.003+02:00

2011/12 FCB vs Sevilla (0-0)

2011-10-22T12:39:00.011+02:00

2011/12 FCB vs Viktoria Plzen (2-0)

2011-10-19T14:30:00.003+02:00

2011/12 FCB vs Racing de Santander (3-0)

2011-10-15T14:40:00.001+02:00

2011/12 FCB vs Atlético de Madrid (5-0)

2011-09-21T14:36:00.004+02:00

2011/12 FCB vs Osasuna (8-0)

2011-09-17T13:04:00.003+02:00

2011/12 FCB vs Milan (2-2)

2011-09-13T13:51:00.006+02:00

NOVA ADREÇA ELECTRÒNICA‏

2011-09-07T09:26:00.003+02:00

Us comuniquem que a partir del 15 de setembre, l'adreça de correu... almogavers@penyes.fcbarcelona.cat, ja no funcionarà segons ha comunicat el club:

"Degut a la baixa quantitat de persones que fan ús d'aquest servei de correu electrònic, el proper 15 de setembre es procedirà al tancament d'aquest servei de webmail."

Així doncs. a partir d'aquest moment ja podeu fer anotar i fer servir la nova adreça de la Penya Almogàvers:

penya@almogavers.cat

2011/12 Final Supercopa d'Europa FCB vs Porto (2-0)

2011-08-26T02:43:00.000+02:00

2011/12 Final Supercopa d'Espanya FCB vs Real Madrid (3-2) (Tornada)

2011-08-17T23:59:00.004+02:00

Prova pilot del FC Barcelona de grada d'animació al Gol Nord

2010/2011 Celebració de la Champions al Camp Nou

2011-05-29T21:36:00.002+02:00

2010/2011 Celebració de la Champions a Canaletes

2011-05-28T17:41:00.000+02:00

2010/2011 Celebració de la lliga al Camp Nou

2011-05-13T10:29:00.002+02:00

2010/2011 Celebració de la lliga a Canaletes

2011-05-11T17:13:00.003+02:00

2010/2011 FCB vs RCD Español SAD (2-0)

2011-05-08T23:15:00.003+02:00

2010/2011 FCB vs Real Madrid (1-1)

2011-05-03T13:54:00.002+02:00

Responem!

2011-04-19T17:55:00.000+02:00

Les penyes madridistes demanen que es canti l'himne nacional i es portin banderes d'Espanya a la final de Copa, amb el lema “Un madridista, un cor, una bandera

La resposta barcelonista:

2010/2011 FCB vs Almeria (3-1)

2011-04-09T23:41:00.001+02:00

2010/2011 FCB vs Getafe (2-1)

2011-03-19T10:57:00.002+01:00

Ànims Abidal

2011-03-17T18:53:00.004+01:00

Si fa uns dies mostràvem un missatge de suport per Bojan Krkic, ara malhauradament ho fem per l'Abidal. I diem malhauradament perquè una notícia com aquesta no té res de bo.

Com tots sabreu al nostre jugador se li ha detectat un tumor al fetge. Aquest fet obligarà a tenir el jugador apartat durant un bon temps. Però a banda de no poder ajudar a l'equip des del camp el fet arriba quan estava en un dels seus millors moments.

Des d'aquí no tenim res més a dir que li donem tot el nostre suport i esperem que es recuperi ben aviat. Nosaltres continuarem al costat de l'equip donant-li tot el suport necessari en moments difícils i esperant tornar-lo a veure el més aviat possible a la gespa de l'estadi.

ÀNIMS ABIDAL!

Ànims Bojan

2011-03-12T20:03:00.005+01:00

Un grup de seguidors de Bojan Krkic ha obert un lloc web on es demana deixar missatges de suport per al davanter del F.C.Barcelona. Ara, que veiem el nostre jugador patir i esforçar-se més que mai, és el moment perquè li enviem el nostre suport.

http://animsbojan.cat/ Des d'Almogàvers li hem enviat aquest missatge: Des de la Penya Almogàvers ens sentim molt orgullosos del teu joc i de la teva personalitat. Sempre serem els primers en animar-te. Però també serem els últims. Els últims que abaixem les banderes i donem crits de suport quan molta gent et xiula i ja abandona. Bojan estem amb tu! Forts en la victòria, fidels i units en la derrota.

2010/2011 FCB vs Arsenal (3-1)

2011-03-08T23:19:00.007+01:00

2010/2011 FCB vs Zaragoza (1-0)

2011-03-05T10:50:00.001+01:00

2010/11 FCB vs Ath. Bilbao (2-1)

2011-02-20T23:50:00.001+01:00

2010/11 Copa del rei de basket

2011-02-14T23:22:00.012+01:00

El divendres a la nit el Barça de basket eliminava a la Penya i ens classificàvem per a les semifinals. D’aquesta manera, dissabte al matí sortíem direcció a Madrid per presenciar el partit contra el Caja Laboral i una possible final el diumenge contra el Real Madrit.

Vem arribar després de dinar a la capital que ens va rebre amb la bandera espanyola de la Plaza Colón. Amb l’hora que era vem deixar les coses a la pensió per dirigir-nos cap al Palacio de los deportes de la Comunidad de Madrid. A fora del recinte hi havia gran ambient entre les aficions de tots els equips malgrat que la majoria de merengues i ches ja estaven a dins del pavelló per veure la primera semifinal. Després d’estar una estona per fora del palau vem entrar per veure els últims minuts del partit entre el Madrit i el PE València. Un cop acabat aquest partit amb victòria del Madrit començava el nostre torn...
Hem de dir que les entrades les teníem just a sobre dels aficionats del Baskonia, és a dir, a la zona contrària a la de la majoria de culés, però això no faria que ens calléssim ni un minut. Les dificultats per animar des de les últimes files del pavelló (perquè se’ns sentís bé) no van aturar-nos en cap moment i això que els bascos ens superaven en número. Abans de començar el partit ens arribava una mala notícia i és que en futbol estàvem perdent. Això va fer que ens mantinguéssim connectats a la ràdio per seguir el partit de Gijón. Cap al final del partit començàvem a distanciar-nos i la final contra el Madrit ja era una realitat, però quan semblava que perdríem contra l’Sporting, Villa va marcar un golàs que va fer embogir-nos a tots els culés a Madrid i la festa no va parar.
Al acabar el partit vem anar a sopar per la zona on teníem la pensió i després a buscar bars per fer unes cerveses. Després de tantes hores desperts alguns van marxar a dormir, però d’altres preferien aprofitar-ho i disfrutar de la festa de Madrid. Destacar que per cada cervesa que ens demanàvem ens portaven una tapa, així que ja us podeu imaginar com van acabar alguns amb tant beure i tant menjar.

L’endemà deixàvem les habitacions a les 12 del migdia i després d’esmorzar vem fer una mica de turisme per La capital del reino. Després de dinar ens vem dirigir una altre vegada cap al pavelló on vem recollir les entrades i ens reuníem amb més culés que arribaven des de Barcelona.
Aproximadament una hora abans del partit ens començàvem a situar a la mateixa zona del dia anterior, però aquesta vegada érem més i millor organitzats. Així doncs, a la nostra banda érem més de 100 persones entre gent de Sang Culé, Dracs 1991, Almogàvers i altres culés que s’havien ajuntat amb tots nosaltres. Abans de començar el partit va entrar el Rei i va sonar l’himne espanyol. Des de la nostra zona poc himne vem sentir des de que va sonar la primera nota pels forts xiulets i insults de part del públic present al pavelló.
El partit va ser molt ajustat i fins a l’últim quart no vem aconseguir una diferència que va suposar la bogeria màxima. Estàvem guanyant al Madrit, estàvem guanyant-lo en una final i a sobre, a casa seva. (Esperem que aquests fets es repeteixin el dia 20 a València!) Els últims 10 minuts, doncs, van ser èxtasi culé i una animació constant. Vem fer tremolar la grada i amb el joc i els càntics vem fer callar a tots els madridistes que se les prometien molt felices. Al final del partit a part de celebrar-ho i alçar la copa, ens vem quedar tots els culés sols a dins de la pista cantant l’himne del Barça, els segadors, etc. I rebent salutacions dels jugadors.

Després de la glòria, sortida ràpida de Madrid direcció a Barcelona i a les 3:40 arribàvem al lloc on havíem iniciat el camí. El viatge s’acabava i ens podíem sentir satisfets per la bona feina i el gran cap de setmana viscut. Ara només podem esperar a repetir-ho a València el 20 d’abril. Salut i Barça!

2010/11 FCB vs At. Madrid (3-0)

2011-02-05T23:56:00.003+01:00

2010/2011 FCB vs Racing de Santander (3-0)

2011-01-22T10:56:00.001+01:00

2010/2011 FCB B vs Rayo Vallecano (1-2)

2011-01-22T09:22:00.002+01:00

Felicitats Dracs, felicitats Sang Culé!

2011-01-21T18:51:00.008+01:00

Des d'Almogàvers ens adrecem als dos grups supporters del Palau Blaugrana per felicitar la celebració dels seus 20 anys de vida, respectivament.

Molta gent dirà que ser d'un club tan gran com és el nostre Barça es pot considerar molt fàcil perquè sortim a tots els mitjans, perquè és l'equip guanyador, perquè té moltes seccions, etc. Però si justament aquest club és tan gran, una part dels esforços i agraïments han d'anar per aquests dos grans grups que fan que el Palau ressoni partit rere partit. Al bàsquet, a l'handbol, a l'hoquei patins, al futbol sala i altres seccions que potser molts de vosaltres desconeixeu segur que hi trobareu un reducte d'aficionats culés que els seguirà allà a on juguin. És per això que agraïm la tasca que durant tants anys heu realitzat i continueu fent amb la mateixa il·lusió.

Esperem que continueu presents a la història del FCB durant molts més anys.

Felicitats Sang Culé Cor Català! (http://www.sangcule.org/)

Felicitats Dracs 1991! (http://www.dracs1991.com/)

2010/2011 FCB vs Málaga (4-1)

2011-01-16T10:48:00.002+01:00

2010/11 FCB vs Betis (5-0)

2011-01-12T23:55:00.003+01:00

Partit de copa amb una nova "maneta" i homenagte als nostres grandíssims campions: Xavi, Iniesta i Messi. Felicitats campions!

2010/2011 FCB B vs Girona (1-2)

2011-01-08T11:17:00.000+01:00

2010/11 FCB vs Llevant (2-1)

2011-01-02T22:16:00.012+01:00

Primer partit de l'any 2011: victòria, 3 punts i celebració dels 549 partits de Xavi Hernández amb la samarreta blaugrana. Gràcies per ser fidel a uns colors.

Bon any 2011!

2010-12-31T12:45:00.006+01:00

Culés, hem acabat l'any 2010 i la primera dècada del segle XX i són moltíssims els records que ens poden venir al cap: victòries, humiliacions als nostres rivals, títols, reconeixements internacionals... Però també derrotes, frustracions, eliminacions, etc. Sigui com sigui ens omple d'orgull mirar enrere i veure tot el que hem fet fins a dia d'avui.
Així que bon any a tots els (i les) culés d'arreu. Especialment a aquells i aquelles que el Barça és alguna cosa més que una distracció del cap de setmana.

Visca el Barça!
Visca Catalunya!
I feliç 2011!

2010 Catalunya - Honduras (4-0) (Estadi Olímpic Lluís Companys)

2010-12-28T23:34:00.000+01:00

2010/11 FCB vs Ath. Bilbao (0-0)

2010-12-21T23:17:00.004+01:00

Gràcies per aquest any 2010, jugadors! Ens veiem el 2011!

2010/11 RCD Español SAD vs FCB (1-5)

2010-12-18T01:20:00.002+01:00

Nit màgica per despedir-nos del 2010 a la Lliga. Barcelona només és blaugrana!

2010/11 FCB vs Real Sociedad (5-0)

2010-12-12T23:50:00.002+01:00

2010/11 FCB vs Rubin Kazan (2-0)

2010-12-07T23:35:00.006+01:00

Loteria de Nadal

2010-12-02T21:18:00.005+01:00

I com qui no vol la cosa...

Aquest any hem anat una mica tard amb la loteria, però tal com ha arribat a les nostres mans ha tornat a marxar-ne. I és que la col·laboració de tota la gent que n'ha venut i s'ha quedat participacions ha estat molt important per vendre els talonaris del número (61.352) que ja fa anys que juguem. Que hi hagi sort!

2010/11 FCB vs Real Madrid (5-0)

2010-11-29T18:40:00.004+01:00

UNA NIT HISTÒRICA

2010/11 FCB vs Vila-real (3-1)

2010-11-13T12:28:00.003+01:00

2010/11 FCB vs Sevilla FC (5-0)

2010-10-30T23:42:00.005+02:00

2010/11 FCB vs FC København (2-0)

2010-10-20T23:38:00.003+02:00

2010/11 FCB vs Valencia CF (2-1)

2010-10-16T12:42:00.004+02:00

2010/11 FCB vs Mallorca (1-1)

2010-10-03T23:34:00.003+02:00

2010/11 FCB vs Sporting de Gijón (1-0)

2010-09-22T16:22:00.001+02:00

2010/11 FCB vs Pao (5-1)

2010-09-14T16:09:00.005+02:00

Benvinguts/des de nou!

2010-09-13T15:49:00.000+02:00

Ens trobem immersos en una nova temporada i l'actualitat a Can Barça no s'atura. Pel nostre grup i la nostra gent la il·lusió i les ganes de continuar al costat del nostre equip no s'aturen. Hem començat la temporada després d'un estiu amb eleccions al club i un nou President, Sandro Rosell. Com ja vem comentar, sense posicionar-nos ni a favor ni en contra de qualsevol candidat, esperem que tots els projectes que tenim en ment surtin tan bé com fins ara i poguem seguir al costat de l'equip animant, que al cap i a la fi és el nostre objectiu.

Per altre banda i com us haureu pogut fixar a l'entrar al blog, el format i el disseny ha canviat, així que esperem que el canvi sigui en positiu. Ara bé, el nostre blog continuarà sent el mitjà ràpid i bàsic de comunicació i això si que no canviarà.

Ja hi ha penjades unes quantes fotos d'aquesta temporada. Si teniu fotos del grup d'aquesta temporada, de la passada o de fa uns anys i voleu que les pengem, envieu-nos-les a través del correu electrònic.

Sense més entrebancs donem la benvinguda a tot el barcelonisme i desitgem que disfruteu tant com ho fem nosaltres animant.

Visca el Barça!

Visca Catalunya!

Comunicat de la Penya Almogàvers referent a les Eleccions 2010 a la presidència del FCBarcelona

2010-05-22T07:44:00.002+02:00

La Penya Almogàvers, un dels grups d'animació més importants del Camp Nou, no es posiciona ni a favor ni en contra de cap precandidat, ni es postularà a favor de cap candidat a les Eleccions 2010 a la presidència del Futbol Club Barcelona.

Els estatuts fundacionals de la Penya deixen molt clar aquest punt i durant els més de 20 anys d'història del grup, sempre ha estat així, sempre s'ha esperonat als socis de la Penya a exercir el seu dret a vot i votar amb seny, amb cap i pensant en el bé del barça i del barcelonisme.

La Penya Almogàvers mai ha volgut que cap dels precandidats, ni cap candidat de cap de les eleccions d'aquests darrers 20 anys fes bandera del bon nom de la Penya Almogàvers per tal d'adaptar possibles votants i volem que en aquesta ocasió continuï igual. Per tant, denunciarem públicament qualsevol manipulació dels candidats o intent d'aprofitar-se del nostre nom.

Des de la Penya Almogàvers sabem que ens tocarà treballar, i treballar molt, per posar color a les graderies del Camp Nou i fer que tot el Camp sigui un Clam per animar, esperonar i encoratjar l'equip, sigui quin sigui el nou president del FC Barcelona, tal i com hem fet durant aquests 20 anys.

Visca el Barça!
Visca Catalunya!

2009/10 FCB vs Valladolid (4-0)

2010-05-16T09:27:00.007+02:00

2009/10 FCB vs Internazionale Milano (1-0)

2010-04-28T21:20:00.009+02:00

Remuntarem!

2010-04-26T15:53:00.004+02:00

Deixeu-vos la pell, nosaltres ens deixarem la veu!

Guanyeu en la gespa, que nosaltres guanyarem en la grada!

Orgull, pit i collons! Sempre Barça!! Visca el Barça i Visca Catalunya!

Comunicat de la Penya Almogàvers

2010-04-22T21:32:00.001+02:00

L’11 de juny del 2009 la Penya Almogàvers es va adherir al manifest “Samaranch ha de dimitir”, promogut per l’associació “Democràcia i Dignitat a l’Esport”. En aquest manifest es denunciava el passat feixista de Juan Antonio Samaranch ja que va tenir càrrecs importants durant el règim totalitari del General Franco. També es demanava la dimissió de Samaranch com a president honorífic del COI. Més de mil tres-centes persones entre les quals professors universitaris, catedràtics, historiadors, periodistes, metges, artistes, escriptors i empresaris, van signar el manifest.

La Penya Almogàvers, fidel a les seves conviccions democràtiques i catalanistes, i arran de la mort de Juan Antonio Samaranch, creiem indigne el dol que ha mostrat el FC Barcelona, amb les banderes a mig pal i la intenció de fer un minut de silenci dissabte abans del partit contra el Xerez C.D..

Juan Antonio Samaranch va ser actor protagonista d’un règim feixista que va reprimir Catalunya, la seva llengua i cultura. Va ser màxim dirigent d’un règim espanyolista que va perseguir el FC Barcelona i que entre d’altres repressions va assassinar el president del FC Barcelona Josep Sunyol i Garriga l’agost de 1936 .

Com a president del Comitè Olímpic Internacional va ser el màxim responsable del no reconeixement del Comitè Olímpic Català l’any 1992 i sempre va negar les seleccions esportives catalanes.

Podem entendre que des del FC Barcelona s’homenatgi a una persona tant vinculada a l’esport, però no entenem que des del FC Barcelona s’homenatgi a un personatge amb el seu passat feixista i espanyolista.

Malgrat tot, al contrari que Juan Antonio Samaranch que mai va demanar perdó pel seu passat feixista, que mai va demanar disculpes a les víctimes del franquisme, i que mai va respectar Catalunya, la Penya Almogàvers respectarà el minut de silenci.

Tot i així, insistim que estem farts de la hipocresia que rodeja el mon de l’esport i la política del nostre país.

Barcelona 22 d'abril de 2010

2009/10 FCB vs Deportivo de la Coruña (3-0)

2010-04-14T09:48:00.002+02:00

2009/10 Real Madrid vs FCB (0-2)

2010-04-10T15:10:00.001+02:00

2009/10 FCB vs Arsenal (4-1)

2010-04-07T08:47:00.007+02:00

Garrotxins Penya Barcelonista oficial

2010-04-06T09:11:00.003+02:00

La secció Garrotxins de la Penya Almogàvers, s'ha constituït com a Penya Barcelonista oficial del FC Barcelona, amb el nom de Penya Barcelonista Almogàvers Garrotxins i queda desvinculada de la Penya Almogàvers.
Des de la Penya Almogàvers volem saludar a la nova Penya Barcelonista Almogàvers Garrotxins i desitjar-li molts èxits i molta sort!
Gràcies pels anys plegats!

2009/10 FCB vs Ath. Bilbao (4-1)

2010-04-03T10:44:00.003+02:00

2009/10 FCB vs Osasuna (2-0)

2010-03-24T10:49:00.001+01:00

2009/10 FCB vs VfB Stuttgart (4-0)

2010-03-17T11:01:00.002+01:00

2009/10 FCB vs Valencia CF (3-0)

2010-03-14T10:50:00.001+01:00

2009/10 FCB vs Málaga (2-1)

2010-02-27T08:32:00.003+01:00

2009/10 FCB vs Racing de Santander (4-0)

2010-02-20T08:36:00.002+01:00

Campions del món

2010-02-16T17:29:00.005+01:00

2009/10 FCB vs Getafe (2-1)

2010-02-06T09:31:00.004+01:00

Homenatge al nostre company Rubén!

Rubén, sempre amb nosaltres!

2010-01-22T12:48:00.009+01:00

Avui és un dia trist,

el nostre company Rubén Vázquez ens ha deixat sobtadament.
Vital, alegre, somrient, implicat, bon company, bon amic i culé al 200%.

Les victòries del 2009 i les que vindran el 2010 seran el millor homenatge!

Rubén, els companys de la Penya Almogàvers et tindrem sempre present quan animem al nostre Barça!

Feliç 2010!

2009-12-31T16:52:00.006+01:00

TOT GUANYAT!
TOT PER CELEBRAR!
TOT PER GUANYAR!!!

Esperem que l'any nou vingui amb tan bon futbol, tantes victòries, tantes alegries, tants èxits, tants trionfs com el 2009!

VISCA EL BARÇA!!! FELIÇ 2010!!!

2009/10 FCB vs RCD Español SAD (1-0)

2009-12-12T15:47:00.005+01:00

2009/10 FCB vs Real Madrid (1-0)

2009-12-04T23:11:00.017+01:00

2009/10 FCB vs Internazionale Milano (2-0)

2009-11-27T01:17:00.009+01:00

2009/10 FCB vs Mallorca (4-2)

2009-11-09T17:33:00.005+01:00

2009/10 FCB vs Zaragoza (6-1)

2009-11-09T17:28:00.005+01:00

Loteria de Nadal

2009-11-04T13:15:00.002+01:00

Ja la tenim a punt!!! La loteria de nadal. Com molts de vosaltres ja sabreu, ja fa bastants anys que juguem al número 61.352, i esperem que aquest any ens porti moltes alegries igual que ho va fer el nostre equip la temporada passada. Per nosaltres la loteria és molt important ja que venent butlletes és com aconseguim bona part dels diners que ens ajuden a financiar el material que tenim (pancartes, banderes, bombo...), ens permet relitzar els megabanderons i tifos que fem i ens permet tirar endavant durant la resta de l’any. Les butlletes tenen un preu de 3 euros (2,5 euros es juguen al número i 0,5 euros són de donatiu) Si ens voleu demanar talonaris i/o participacions només cal que us poseu en contacte amb noslatres pels canals habituals (correu electrònic, mòbil, etc...). Vinga! Repartim la sort! Que ningú es quedi sense loteria!!!

El futbol modern

2009-11-04T12:58:00.011+01:00

Com és que el futbol té tan d’èxit? No deu pas ser perquè milers i milers d’aficionats el miren per la tele o van al camp a animar al seu equip? No és aquesta la màgia del futbol, que permet veure un estadi ple de gom a gom, i 22 jugadors lluitant per un club i uns colors? Doncs bé, sembla que el futbol actual no és així (I malauradament, com tantes altres coses). Aquí qui manen, són els de la televisió, els patrocinadors, el màrketing. Però, i si de cop i volta tothom deixés de mirar futbol, què? Els màxims perjudicats serien tots aquests pocavergonya, esmentats anteriorment. I crec que no m’equivoco perquè tot el que volen és guanyar diners. Així que si no hi ha audiència, no hi ha anuncis i si no hi ha anuncis, no hi ha calers per a les televisions. Escarmentats els hauriem de tenir, a ells i els que permeten que passi això, de que l’horari d’un partit de futbol entre setmana o el diumenge sigui a les 9 o a les 10 de la nit. Com esperen que hi hagi gent? Aprenem de la lliga anglesa on els partits acaben com a molt tard a les 7 del vespre, i llavors els estadis si que són plens de gom a gom. Evidentment, però, no només és l’horari el que és imposat segons els pocavergonya i no pas establert per a les necessitats d’un aficionat que hagi de fer un trajecte de 1, 2 o més hores. També són els preus! Ara els preus no són per a aficionats que pateixen però animen partit rere partit, des de casa o el bar i que somnien en veure i disfrutar un partit a l’estadi amb els 5 sentits. Ara els preus són per als empresaris, patrocinadors, rics, famosos i coneguts que venen a passar l’estona. Tribunes plenes de gent amb americana, corbates, mocasins, abrics de pell... I ni una trista bufanda de l’equip local. En això sembla que s’està convertint el futbol d’avui en dia. Preus fins als 200 € per a un Barça - Madrid, i on l’entrada més barata són 70€ (si tens la sort de trobar-la), o 42€ pel Barça - At. Madrid. I en canvi, viatges per Europa, i veus que encara hi ha llocs on les entrades barates per a grans partits (Inter - Barça) són de 20€. I vigila, si ets soci, que no t’agafi un atac de cor en veure que la diferència entre tu i una persona que no és sòcia només ús separa un 5% de diferència en el preu. Diferències de 4,5,7 euros i 10 amb una mica de sort i en un partit que no sembli presentar grans espectatives. Però bé, sembla que la llei del diner funciona a tot arreu i com bé diu la frase “Qui paga, mana”. Una llàstima, però cert. Visca el futbol!

Soci de la Penya Almogàvers

Aquesta és la opinió d’un soci del Barça membre de la Penya Almogàvers. Però podria ser la opinió d’un soci de qualsevol equip de les lligues més importants d’europa i/o membre que qualsevol grup d’animació.
Els grups d’animació fa temps que patim directament la transformació del que anomenem futbol modern. Les graderies sense places de peu dret, dificultats per penjar pancartes, prohibició de sistemas de megafonia per fomentar l’animació, dificultat per trobar espais adequats per animar dins dels estadis, preus de les entrades desorbitats, etc… Manen les plataformes televisives, els patrocinadors, els inversors, en definitiva el diner, el capital. L’opinió i el pensament dels socis i simpatitzants, dels que senten els colors, dels que estimen un equip, un barri, una ciutat, queden en això, en una opinió en una veu que no esdevé mai un vot. Es per això que arreu d’europa s’està donant un fenomen similar en els estadis i en els grups d’animació. Un sentiment que poc a poc esdevé protesta. “No al futbol modern”. Ja podem veure, en diferents camps de futbol, lemes similars, en qualsevol idioma, en contra del futbol modern acompanyats de la imagtge d’una pilota de mitjans del s.XX. Pancartes, samarretes, adhesius, banderes, càntics… Qualsevol suport és vàlid per expresar-ho. Un sentiment que cada cop és més gran i que cada cop està més present en els estadis.
Caldrà estar atents a veure com es desenvolupa aquest sentiment i veure com s’acaba canalitzant.

2009/10 FCB vs At. Madrid (5-2)

2009-10-13T11:11:00.008+02:00

2009/10 FCB vs Sporting de Gijón (3-0)

2009-10-13T11:06:00.005+02:00

2009/10 FCB vs FC Shakhtar Donetsk (1-0)

2009-10-01T00:08:00.033+02:00

Pentacampions!!!!!

2009/10 Final Supercopa d'Espanya FCB vs Ath. Bilbao (3-0) (Tornada)

2009-08-24T10:49:00.007+02:00

Amb tu també vam guanyar tres copes!

2009-07-31T14:07:00.006+02:00

El barcelonisme està de dol. Sir Bobby Robson s'ha mort. Tenia setanta-sis anys i la causa ha estat un càncer de pulmó.

Robson va ser tècnic del Barça la temporada 1996-97, amb Mourinho d'ajudant, just quan Johan Cruyff va deixar el club i quan Ronaldo va arribar-hi. Aquella temporada va guanyar la Recopa d'Europa, la Supercopa i la Copa. És a dir, tres títols en una sola temporada.

Aquest gentleman anglès va arribar al Futbol Club Barcelona amb la difícil tasca de substituir Johan Cruyff. Sens dubte, la pressió externa generada per aquest fet i les fortes crítiques al seu sistema de joc van dificultar que Bobby Robson tingués una temporada plàcida. Amb tot, el tècnic anglès va respondre amb títols a tots aquests inconvenients. L'equip va aconseguir la segona plaça a la Lliga, va guanyar la Recopa d'Europa davant el PSG (1-0) i va conquerir també la Copa del Rei davant del Betis (3-2) en una final inoblidable a l'estadi Santiago Bernabéu. També va ser inoblidable la semifinal d'aquesta última competició contra l'Atlètic de Madrid, amb una remuntada èpica al Camp Nou. Malgrat els èxits esportius, el destí de Bobby Robson estava decidit des de començament de temporada: Louis van Gaal havia d'arribar per dirigir el Barça de les temporades següents. Bobby Robson, que va superar amb nota la seva etapa a la banqueta blaugrana, va assumir, amb l'arribada del tècnic holandès, un lloc a la secretaria tècnica del club.

Sir Bobby Robson és una autèntica llegenda del futbol mundial. Després de penjar les botes com a jugador el 1967, va començar una llarga trajectòria a les banquetes. A banda del Barça, va dirigir Vancouver Royals, Ipswich Town, la selecció anglesa, PSV Eindhoven, Sporting de Lisboa, Porto i Newcastle.

Gràcies per tot! Fins sempre Robson!

Samaranch ha de dimitir

2009-06-11T19:25:00.007+02:00

La Penya Almogàvers s'adhereix al manifest següent, promogut per Democràcia i Dignitat a l’Esport (http://www.democracyanddignityinsport.cat/)

El moviment olímpic no pot honorar falangistes

Samaranch ha de dimitir

Des de la seva fundació l’any 1894, el moviment olímpic -que és l’expressió més acreditada de l’esport mundial organitzat- ha insistit en la necessitat que l’esport sigui una activitat capaç d’estimular els valors ètics i democràtics arreu del món. Els principis del moviment, i els seus documents fonamentals, parlen de “germanor”, “llibertat” i “igualtat” entre comunitats humanes, com a valors primordials. A més, la Carta Olímpica –en la versió actualitzada del 7 de juliol, 2007– comença definint el “valor educacional del bon exemple i de respecte pels principis universals i ètics” com a elements indestriablement associats amb l’esport. Per altra banda, en el segon punt s’especifica que l’esport ha de veure’s com una manera de promoure “una societat pacífica preocupada per la conservació de la dignitat humana”.
Revelacions documentals recents, difoses per la prestigiosa revista d’història “Sàpiens” -amb seu a Barcelona- confirmen ben clarament que Juan Antonio Samaranch, president honorari de l’actual Comitè Olímpic Internacional, té un passat feixista i de clara col·laboració amb el règim totalitari del General Francisco Franco a l’Estat espanyol. Ho confirma sense cap gènere de dubte la fotografia que reproduïm més avall, reproduïda de l’esmentada revista, de la què importants historiadors han avalat la certesa documental. Nosaltres sincerament considerem que aquest fet fa del tot incompatible i incongruent que el Sr. Samaranch pugui continuar ostentant el càrrec de President Honorari del Comitè Olímpic Internacional. És per això que us demanem que us adheriu, personalment, o com a entitat, a la campanya internacional per exigir-ne la dimissió immediata. Us ho demanem pel bé de la democràcia i de l’esperit de germanor que ha d’imperar entre els pobles que conformen la gran família de l’esport mundial.

Homenatge al Gol Sud

2009-05-28T11:15:00.002+02:00

Tot estava a punt per la celebració del triplet al Camp Nou. L'speaker anava anunciant que l'autocar dels jugadors ja havia arribat al Camp Nou. El protocol previst era que s'apaguessin els llums de l'estadi i sortissin els jugadors, anunciats un per un pel túnel de vestidors.
Però quan van arribar i tot just baixar de l'autocar, es van saltar el protocol. Xavi, Valdes, Sergio Busquets, Bojan i Víctor Sanchez, amb la Copa d'Europa a les mans van enfilar pel passadís de Gol Sud i van sortir per la gran porta que hi ha tocant al corner de Gol Sud amb tribuna.
Es van dirigir al mig del camp i darrera seu tota la plantilla. L'speaker no donava crèdit al que veia i anunciava que això no estava previst.
Tots els jugadors es van abraçar al mig del camp i seguidament es van dirigir cap a l'area de Gol Sud. Quan van arribar es van aturar i van celebrar amb tot el Gol, els tres títols. Van seure i es van fer fotos. La gent ho va celebrar encenen bengales.
Van estar tres o quatre minuts saltant i cridant amb els aficionats de Gol Sud. Després van marxar del camp i pocs minuts després va començar la celebració, tal com estava prevista...
Va ser l'homenatge espontani dels jugadors cap a la gent del Gol Sud, cap els seus aficionats més fidels. Cap a la Penya Almogàvers.

2008/09 Celebració del Triplet

2009-05-28T06:57:00.001+02:00

2008/09 FCB vs Manchester United (2-0)

2009-05-27T22:47:00.022+02:00

VÍDEO

FOTOS

La 6 final de Champions (o la 4)

2009-05-25T03:04:00.004+02:00

El Barça disputarà a Roma la sisena final de la Copa d’Europa. Intentarem aconseguir el tercer títol. La Penya Almogàvers ho viurà en directe per quarta vegada. Lògicament les dues primeres finals del Barça, encara no existíem com a Penya.
El 31 de maig de 1961 el Barça va jugar la seva primera final a l’estadi Wankdorf de Berna davant el Benfica. Es va perdre per 3 a 2, en un partit amb molta mala fortuna de cara al gol, amb cinc pilotes al pal. Com a curiositat d’aquella final, posteriorment es va decidir canviar la reglamentació sobre les porteries, que passarien a tenir els pals rodons i no quadrats, com fins llavors. La segona final barcelonista va tenir lloc 25 anys després, el 7 de maig de 1986 davant l’Steaua de Bucarest a l’estadi Sanchez Pizjuan de Sevilla. També va ser una autèntica final de mala sort. El partit i la prorroga va acabar sense gols i la Copa se la va emportar l’Steaua a la tanda de penals.
L’any 1992, després de perdre dues finals, el Barça va aixecar finalment la Copa d’Europa al vèncer la Sampdoria a Wembley el 20 de maig amb un golàs de Koeman. Del grup van viatjar uns 200 almogàvers, desplaçats en 4 autocars. Una vintena, que havien viatjat el dia abans, van preparar un impressionant mosaic de 22.500 cartolines amb la inscripció “Força Barça”. Novament, Almogàvers feia història al ser el primer grup estatal que realitzava un mosaic en l’estranger. En aquella final, malgrat l’espectacular mosaic, les grans banderes de la Penya es van quedar a casa, per ordre expressa de la directiva barcelonista.
Dos anys després, el Dream Team de Johan Cruyff arribava a una nova final, jugada a Atenes el 18 de maig de 1994 contra l’AC Milan que es va perdre amb una dolorosa golejada per 4-0. Uns 200 membres d’almogàvers es van desplaçar fins a la capital grega, tot i que una dotzena va viatjar un dia abans per a poder preparar l’espectacular tifo. A la sortida dels jugadors un mosaic amb 15.000 cartolines amb la llegenda “Euro Barça” i formant la bandera del Barça, la catalana i la creu de Sant Jordi, acompanyat d’un banderó gegant de 80 metres. D’aquella final, però també es recorda que vam rebre l’atac a la mateixa graderia de l’estadi dels hooligans del Panathinaikòs, i va motivar la intervenció policial. La nit anterior els afeccionats blaugranes també vam ser acorralats en una de les places de la ciutat per fanàtics de l’Olympiakòs, en que ens vam haver de defensar de les agressions. La final també es recordada pels retards dels vols i el caos que es va viure a l’aeroport d’Atenes. Un grup d’Almogàvers al veure que el seu avió portava hores de retard, va baixar fins a la pista i va desplegar les pancartes com a protesta tot intentant paralitzant el trànsit aeri, però la presència de tanquetes de l’exèrcit ens va obligar a pujar a l’avió i esperar. En aquella final, membres de la Fossa dei Grifoni del Genoa van fer costat als Almogàvers.
El 18 de maig del 2006, el Barça va aconseguir la segona Copa d’Europa de la seva història a l’Stade de France de París. Els homes entrenats per Frank Rijkaard es van plantar a la final en què els esperava l’Arsenal i es va guanyar per 2 a 1 amb gols d’Eto’o i Belletti. Desplaçats en 3 autocars, per avió i en cotxe, uns 100 Almogàvers vam ser presents a Paris. La fidel secció Garrotxins i també els d’Empordà, Old Boys, Tona, Montbau, Coronela i Argentina van il·luminar la ciutat de les llums amb els colors blaugranes i on vam ser part protagonista de l’animació amb les nostres banderes i el bombo. Va ser una final on va haver-hi molta demanda d’entrades i el club ho va solucionar mitjançant un sorteig, que sembla que s’ha instaurat com a norma. Aquesta gran demanda va fer que alguns almogàvers no poguessin tenir entrada i es van haver de quedar a casa.

2008/09 FCB vs Osasuna (0-1)

2009-05-23T20:25:00.004+02:00

CELEBRACIÓ DEL TÍTOL DE LLIGA (I DE COPA)

Som un!

2009-05-21T20:40:00.005+02:00

Som el centre del camp. Som la nostra precisió.Som el nostre esforç.Som atacants que defensen,som defensors que ataquen.Som la nostra velocitat.Som el respecte als nostres rivals.Som el reconeixement dels nostres rivals.Som cada gol que fem.Som els que sempre busquem la porteria contrària.Som un.

Som els colors de la bandera. Som la lletra de la cançó. Som l'esperit de l'animació. Som la guspira del Camp Nou. Som l’ànima de l'equip. Som el Barça.

ALMOGÀVERS 1989

Jo porto el Barça dins el meu cor

2009-05-19T05:04:00.003+02:00

"Porto el Barça dins el meu cor" és el títol de la cançó composta per Jofre Bardagí, barcelonista, soci del Barça, ex membre de la Penya Almogàvers i, per tant, coneixedor del sentiment culer.
L'excantant del grup català Glaucs interpreta aquest tema al costat d'altres autors, tots ells barcelonistes, com Beth, Marc Ros (Sidonie), Josep Thió (Sopa de Cabra), Joan Masdeu (Whiskyn's), Miquel Abras, Xavi Ciurans (Gertrudis), Titot (Brams) o Txell Sust, a més de la col·laboració especial de la Penya Barcelonista Almogàvers. Com a anècdota, un dels guitarristes és Alexandre Rexach, curiosament nebot de l'exjugador i tècnic del Barça, Charly Rexach.

Membres de la Penya Almogàvers també van participar en la gravació de la cançó, convidats especialment per en Jofre Bardagí.

Xiulada

2009-05-15T02:16:00.000+02:00

Les coses no passen perquè si. Xiular el rei no és llibertat d’expressió. Xiular el rei i l’himne d’un país és una ofensa. Aquells que van xiular l’himne espanyol a la final de la Copa del Rei ho sabien. No ho feien en nom de la llibertat d’expressió, ho feien en nom d’una protesta. Els que van xiular no es senten espanyols i volen la independència de Catalunya (i del País Basc), i és perfectament lògic i raonable que mentre la independència que es reclama no arriba, s’aprofita cada ocasió per tibar la corda i xiular i menysprear qualsevol dels símbols que simbolitzen l’opressió a Catalunya (i el País Basc).
No és la primera vegada que els aficionats del Barça xiulen l’himne espanyol. El 14 de juny de 1925, en un partit del Barça al camp de les Corts, els aficionats ja van xiular l’himne espanyol i la resposta del govern espanyol va ser clausurar l’estadi barcelonista durant 6 mesos i convidar al president del FC Barcelona, Joan Gamper, a abandonar el càrrec i el país. Durant 5 anys Gamper no va tornar a Catalunya i ja mai més va tornar a ser president.
El Barça és Catalunya i si repassem la història del Barça veurem que quan hi ha hagut repressió contra Catalunya, hi ha hagut repressió contra el Barça. L’any 1936, en plena Guerra Civil, l’exèrcit franquista va afusellar Josep Sunyol, president del FC Barcelona. Amb la victòria de Franco, a partir de 1940, va ser nomenat president del club un home d’indubtable fidelitat al règim, Enric Piñeiro, marqués de la Mesa de Asta. A més, l’entitat va passar a denominar-se Club de Futbol Barcelona, forma espanyolitzada que substituïa l'anglòfona Futbol Club Barcelona i les quatre barres de l’escut van quedar reduïdes a dues. També es va prohibir l’ús del català. Més endavant, el 1957 Di Stefano no va ser jugador del Barça per ordre de Franco, per afavorir el Real Madrid. Durant els anys seixanta, els barcelonistes van començar a sentir-se prou forts per mostrar el seu simbolisme com a club identificat amb la Catalunya que el franquisme negava. El president Narcís de Carreras va fer referència a aquest simbolisme en el seu discurs de presa de possessió, el gener del 1968, afirmant que el Barça és 'més que un club'.

I l’any 1979, en la final de la Recopa, els 30.000 barcelonistes desplaçats a Berna van fer onejar més banderes catalanes que blaugranes. I ja que parlem de banderes, en els partits que juga el Barça al Camp Nou, no hi ha a l’estadi culé ni una sola bandera espanyola, ni una. Pels barcelonistes, el Barça és Catalunya, tal com es reflecteix en l’escut amb la Creu de Sant Jordi, la bandera militar de la Corona de Catalunya i del sant patró català i les Quatre Barres, la bandera nacional catalana des de fa més de mil anys.
Així doncs qui es queixa de la xiulada no coneix gens l’afició del Barça, ni allò que representa el Barça. Repetim algú ha vist alguna vegada al Camp Nou una bandera espanyola? O digueu-m’ho a l’inrevés. Com es rebut el Barça pels estadis espanyols? Es mostren desenes de banderes espanyoles, s’insulta a Catalunya i els catalans, es crida com a micos “es polaco el que no bote”, etc...Un darrer exemple. El màxim rival barceloní del Barça, no es diu Catalunya Club, ni Sportiu Català, es diu RCD Español, i els seus aficionats sempre porten banderes espanyoles. Aquest fet no és una casualitat. Tothom, tothom té clar què és el Barça i a qui representa. I qui ho dubta, o és un ignorant o és un hipòcrita.
Aquells que tant s’omplen la boca contra la xiulada de la final, perquè no diuen res quan els seguidors espanyols xiulen l’himne de la selecció rival quan Espanya juga al Bernabéu, a Mestalla o al Sanchez Pizjuan? Xiular no és qüestió de mala educació, és una qüestió de protesta. Els espanyols tindran les seves raons quan xiulen, però els catalans també les tenim. O és que la gent encara no sap en quines condicions polítiques, socials, econòmiques, i lingüístiques vivim catalans i bascos per culpa de l’Estat Espanyol? Hi ha molts culpables, però el màxim representant és el seu rei i el seu himne i una manera de protestar és xiular-los.

O potser s’esperava que catalans i bascos aplaudissin la monarquia, acotessin el cap i els besessin la mà? Que tothom entengui d’una vegada que hi ha molta gent amb passaport espanyol que se sent una altra cosa i que no deixa escapar una ocasió per demostrar-ho, per protestar i per reivindicar allò que només és: català. Potser és una contradicció xiular al rei i jugar una competició que porta el seu nom. Però davant d’això, només podem fer dues coses: o no jugar, o jugar i demostrar, que malgrat no som espanyols, som els millors. I això és el que hem fet. Ja arribarà el dia, que jugarem les nostres pròpies competicions, però mentre això no passi, ho continuarem fent a les de la lliga espanyola, per si més no, poder celebrar alguna victòria sobre els opressors del poble català. Per molta gent no és intolerable xiular. El que és intolerable és que protestin aquells que no paren insultar i agredir Catalunya, aquells que menteixen sobre la seva realitat cada matí des de la ràdio, des de la premsa, des de la tribuna d’un parlament, aquells que organitzen boicots contra productes catalans. Algú creu de debò que els actes contra Catalunya no tenen conseqüències? Algú creu que els catalans no tenim memòria? Aquest himne xiulat va ser també el d’un règim militar i feixista que va robar-nos a tots la condició de ciutadans i que va perseguir la llengua i la cultura catalanes i que va assassinar a milers de compatriotes. L’himne i la bandera son els mateixos que quan governava Franco, els mateixos. No ho oblidem. El Barça del segle XXI té una repercussió mundial que abans no tenia. Fa 20 anys, només era culé la gent de Catalunya i algú més de fora. Però ara, tothom vol ser del Barça. Benvingut tothom que vulgui animar al Barça, però ha de tenir clar, que darrera dels colors blaugranes s’amaga un sentiment i una filosofia. Un sentiment de catalanitat, que cal respectar. El Barça no és un simple equip de futbol, és “més que un club”, és el club de tot un país. I els nous culers, vinguin de Barcelona, d’Almeria, d’Oviedo, de Dubai, de Tokio o de Buenos Aires, ho han de tenir clar. El Barça representa Catalunya i només Catalunya i qui no entengui aquest fet i a sobre vulgui compaginar barcelonisme i espanyolitat que es busqui un altre equip de futbol. Aquí no serà ben rebut.

2008/09 Ath. Bilbao vs FCB (1-4)

2009-05-13T21:54:00.011+02:00

La 34 final de Copa (o la 5)

2009-05-11T23:00:00.002+02:00

Amb aquesta, el Barça ha accedit per 34ena vegada en la seva història al partit decisiu del torneig del KO. En un total de 24 vegades s’ha proclamat campió, mentre que la resta, 9 es va quedar a les portes de l’èxit.
El ‘Rei de Copes’ torna a la final de la Copa del Rei onze temporades després de la seva última aparició. Serà a Mestalla, precisament l’escenari on el 1998 va celebrar la darrera. Al llarg dels 107 anys de vida, la competició ha tingut diverses denominacions i un principal dominador: el FC Barcelona. El conjunt blaugrana encapçala el palmarès amb 24 títols.
El Barça va estar present en la final de la primera edició, el 1902. Va ser contra el Biscaia, i va finalitzar amb un resultat advers (1-2). El primer títol en aquesta competició arribaria el 1910 contra l’Espanyol de Madrid. La dècada dels 50, amb el ‘Barça de les Cinc Copes’ i el conjunt que va dirigir Helenio Herrera, la Copa –llavors del Generalísimo- va ser més blaugrana que mai fins llavors, amb cinc títols a les vitrines de l’entitat. L’hegemonia barcelonista es consolidaria als 80 i 90, amb sis guardons més. En les 33 finals que el FC Barcelona ha jugat fins ara, l’Athletic Club de Bilbao i el Reial Madrid han estat els rivals més habituals. En ambdós casos, ha succeït cinc vegades. Un altre clàssic de la Copa del Rei és el Barça-R.Societat. S’han disputat quatre vegades el títol. Amb l’Espanyol ens van enfrontar l’any 1957 i el vam guanyar per 1-0.
33 finals pel Barça, de les quals 4 les ha viscut la Penya Almogàvers.
La nostra primera final va ser en la nostra primera temporada, 1989/90. Aquella temporada el Barça va jugar la final de la Copa del Rei també València contra el Real Madrid i la Penya Almogàvers va organitzar un gran desplaçament, on un centenar d’almogàvers van viatjar fins a la capital de l’Horta per animar al Barça que aquella nit va guanyar per 2 a 0.
La següent final va ser la de l’any 1996, entre l'At. Madrid i el FC Barcelona, a Saragossa, on 110 almogàvers es van desplaçar amb tren fins a la capital d’Aragó. Feia quatre anys que el Barça no arribava a una final de Copa i per aquest viatge, la demanda d’entrades va ser de més de 200 entrades, però la directiva del Barça sol va concedir 110. Es va organitzar amb els altres grups el tifo que va consistir en milers de banderes vermelles i blaves que van donar un bonic espectacle durant tota la final, malgrat la derrota per 0 a 1.
La nostra tercera final de la Copa del Rei va ser contra el Betis l’any 1997 al Santiago Bernabeu, guanyant per 3 a 2. Sis autocars i 300 persones van mobilitzar els almogàvers, un dia en el qual, l’himne del club va sonar quatre vegades a l'estadi madridista. El tifo que es va organitzar des de la Grada Jove va ser impressionant amb milers de banderes catalanes i blaugranes i desenes de bengales.
I la darrera final, va ser també a València. Uns dos-cents almogàvers que es van unir als més de 23.000 aficionats culers que es van desplaçar a per animar l'equip a la final contra el Mallorca l’any 1998. Totes les nostres seccions van estar ben representades i tothom va gaudir de la victòria, després de l’empat a 1 i els emocionants penals.

2008/09 FCB vs Vila-real (3-3)

2009-05-10T23:25:00.008+02:00

2008/09 Chelsea vs FCB (1-1)

2009-05-07T00:37:00.019+02:00

VÍDEOS

FOTOS

FONT DE CANALETES

2008/09 Real Madrid vs FCB (2-6)

2009-05-02T10:18:00.015+02:00

VÍDEO

SANTIAGO BERNABÉU

FONT DE CANALETES

AEROPORT

2008/09 FCB vs Chelsea (0-0)

2009-04-28T08:17:00.012+02:00

VÍDEO

FOTOS

2008/09 FCB vs Chelsea (Preparatius)

2009-04-27T16:48:00.009+02:00

Notícia emesa pel TN de TV3 el dilluns al migdia.
VIDEO: http://www.tv3.cat/videos/1188529