30 de gener 2008

Entrevista a Xavi Hernàndez

En exclusiva per la Penya Almogàvers ens ha rebut un dels capitans del nostre equip i uns dels millor jugadors de la cantera de la història del Barça, tot un referent per l’afició. En Xavi Hernandez ens ha parlat sense embuts sobre el món de les grades, què és el que ens interessa a nosaltres. Mitjançant l’entrevista hem descobert que darrera del 6 del Barça hi ha una persona amb molts sentiments, que viu i estima el Barça com ningú i l’afició és per ell una de les seves motivacions principals. A més a més, ens va obsequiar amb la seva samarreta dedicada exclusiva per la Penya Almogàvers i que sortejarem entre els socis i sòcies.

- Què representa per tu l’afició del Barça?
És el màxim. El meu sentiment culé és des de que tinc consciència. Jo mateix soc l’afició i per això l’entenc quan vol títols i que nosaltres hem d’estar a la cresta de l’onada. És una afició molt exigent, ara que per mi, la gent del carrer, aquella que no pot venir al camp, és la millor afició del món. Aquest sentiment no existeix enlloc. La gent que no pot venir al camp, que pateix, són els millors. Quan juguem fora, la gent que ens anima és una passada i en una final es veu la veritable afició que tenim.

- Què és el millor de l’afició del Barça, i el pitjor?
Primer us diré el pitjor, que és la fredor que hi ha al camp moltes vegades. Això ho veus reflexat en camps contraris. A tot arreu hi ha més cridòria i com hem dit abans, també el nivell d’exigència, tot i que això fa que el jugador vulgui fer-ho més bé. I el millor és que l’afició no falla mai quan la necessites. En les rues és un espectacle, com animen i com et criden.

- Des de que vas començar a jugar, has vist una evolució de com s’anima, tant a nivell general com al Camp Nou?
Si, i tant. Abans hi ha havia petardos, les bengales donaven caliu. Recordo quan hi havia sempre boira els primers minuts de començar per les bengales. Ara s’ha perdut aquell “ambientillu”. També es nota quan hi ha radicals i quan no. En l’aspecte del “vandalisme” tot està més controlat. Ara hi ha més pancartes, que a tu et fan sentir bé, però no hi ha soroll, cosa normal quan no et deixen fer res més. L’ambient al Camp Nou també ha disminuït molt, és una llàstima, perquè només s’anima en partits importants. Els “Barça-Madrid” ja no son els d’abans.

- Creus que el públic és exigent amb l’equip? Creus que son justificables els xiulets?

Ja ho he dit, és molt exigent. També és positiu perquè el jugador vol evolucionar en el joc, fer-ho més bé. Tot va lligat si xiulen nosaltres juguem millor. Per mi, l’afició és intel·ligent ja que si xiulen és perquè crec que ens ho mereixem.

- Abans de ser jugador professional, anaves a l’estadi? Havies fet algun desplaçament per animar al Barça?
A Wembley no em van deixar anar, tenia 12 anys (veu de resignació) però els meus germans van anar amb vosaltres. Quan era més petit anava sempre a l’estadi, amb els meus germans, amb l’autocar de la Penya 1900 de Terrassa, però els meus pares mai em deixaven anar a desplaçaments.

- Quin concepte tens de la Penya Almogàvers?
No és per fer la pilota, però sou un grup que sempre animeu i si tingues crítica cap a vosaltres us ho diria sincerament. Des del vestidor la gent té consciència que sempre animeu. Sou sinònim d’animació 100% i a més, sempre pacífics.

- Els jugadors seguiu amb atenció i comenteu entre vosaltres aquelles noticies relacionades amb el mon de les grades, els supporters, els ultres, o és un tema que no us interessa?
Hi ha jugadors estrangers que igual desconeixen el tema, però els de casa sempre estem atents, tot i que les noticies sempre les coneixem a través de la premsa.

- Quina és per tu la millor afició del món? O quina afició t’ha cridat més l’atenció?

L’afició del Celtic o del Liverpool o qualsevol afició britànica. Allà tothom anima iaio, nen, tothom porta bufanda.

- Si fossis membre d’un grup d’animació, quin estil t’agradaria (anglès, italià, grec, argentí, etc)?

Per començar la violència no m’agrada gens per tant qualsevol estil que no impliqués violència i si no fos futbolista estaria sempre a la grada.

- Moltes vegades des de la grada es fan cançons insultants, iròniques, divertides, sobretot per minar la moral del rival. Des de la gespa us arriba aquesta sensació?
Si que ens arriba, sobretot els crits racistes i al Bernabéu els de “polacos”. Tot i que a vegades és normal el fet de ficar-se contra el rival enlloc d’animar al teu equip. Sap greu els crits racistes i quan veus els jugadors negres que es poden desmoralitzar, com Eto’o a Saragossa.

- Alguna vegades has sentit por a la gespa per la intimidació de la grada?
A vegades en algun corner al Bernabéu. Allà m’han tirat monedes, encenedors i he passat por pensant que em poden fer mal, com llançar-me alguna ampolla. Tiro sempre els corners ràpids i ja està (riu).

- Què li diries a un aficionat que creu que la violència és justificable en el món del futbol?
Que està equivocat. Un error, el fanatisme té un límit, no cal arribar a la violència. En futbol és un esport on no cal arribar als extrems. Crec que és ridícul. Això és un esport, oci, la gent té sentiments, però no cal arribar fins aquí la violència.

L’aficionat del Barça no ha entès que Luis Figo, el capità de l’equip, anés al Real Madrid. Tu ho vas entendre? Es mereixia les crítiques que va rebre quan venia al Camp Nou?
Es mereix les crítiques per no controlar la situació. Només el qui ha estat tan estimat pot ser tan odiat. Tot el que s’ha dit a la premsa és veritat i el seu representant va jugar amb ell. El veritable culpable és el representant, però ell va ser el que va marxar i per això calia xiular-lo. La primera vegada que va venir no sentia el company del costat pels xiulets, va ser impressionant.

- Tu aniries al Madrid?
Ni harto vino! (riu). No, no, no seria feliç. La meva sang és culé.

- El sentiment majoritari de la nostra penya, i de molts aficionats del Barça és que no senten com a seva la selecció espanyola i per tant, molta gent no entén que jugadors catalans i sobretot del Barça juguin amb Espanya i que per aquest fet, no s’avança en l’oficialitat de la selecció catalana. Creus que tenen raó? Què li diries a la gent que et critica per jugar amb la selecció espanyola?
Aquí es barreja política. Jo com a futbolista vull arribar al màxim i ara el màxim és un mundial i només puc anar amb la selecció espanyola. Si la catalana fos oficial jo jugaria. Sempre vaig quan em convoquen. Si ens plantéssim no crec que s’avancés, no és una cosa dels jugadors sinó del polítics. Jo em sento català i per dir-ho, a Madrid, el Marca i l’Interviú em tatxen de catalanista.

- I ja per acabar, moltes gràcies per l’entrevista i fes arribar a l’equip aquest missatge: a l’acabar el partit, i sobretot en els desplaçament aneu a saludar i agrair el suport d’aquelles persones que han fet centenars de quilòmetres per animar-vos, acosteu-vos a la grada, saludeu i tingueu algun detallet.
És una cosa que fa temps que ja fem i que sempre és diu, normalment els de la casa som els que més ho fem. No passarà mai més. Moltes gràcies a vosaltres per l’entrevista. I a tope que això es pot remuntar.

(entrevista realitzada el mes de gener de 2008)