El futbol s’està aburgesant a marxes forçades i és inevitable que deixi de despertar passions. No és que l’emoció sigui una qüestió de classes socials, però no es pot encoratjar un equip amb la boca plena de canapès. Això es veu en cada partit dels equips més rics: senyors encorbatats asseguts en una butaca, amb una copeta en una mà i la cintura d’una dona de bon veure en l’altra. Les llotges esperen ara ser entretingudes i si l’equip juga malament s’enutgen amb els jugadors i els esbronquen, en comptes d’encoratjar-los. I és que el col·lectiu que assisteix als partits sense un sentiment profund creix exponencialment. Cada vegada les empreses controlen més seients als camps de futbol. Aquests esnobs no van als partits per aplaudir, sinó per ostentar, entretenir els seus convidats o fer negocis. En realitat, van a l’estadi de futbol com els seus avantpassats anaven al teatre, sense posar atenció a l’escenari. Son gent que enlloc de portar bufandes del seu equip porta mocadors de seda o corbates. Que t’insulten si t’aixeques del seient, si crides més del compte, si oneges la bandera. De manera gradual s’està eixamplant l’esvoranc entre els espectadors comuns i populars i els aburgesats. I forçats a oferir seients a tots els espectadors, els clubs han afinat els llapis per multiplicar els seus ingressos. L’única solució en definitiva, consisteix a incrementar els preus del seient. Això produeix l’allunyament dels aficionats més apassionats, que anaven al camp per encoratjar el seu equip, i no per entretinguts. I ja per acabar una dada. Mentre molts socis i gent jove no pot entrar a l’estadi per manca d’abonament o per pressupost, el Barça té 2.400 seients considerats vip. Les llotges disposen d’un balcó exterior amb seients privats per veure el partit i tenen televisió de plasma, climatització individual, hostesses, pàrquing i servei de catering amb bar on es pot consumir tot tipus de productes, legals o il•legals...Com al gol sud...
